MANIFEST DE LA COMISSIÓ DE DRETS HUMANS DEL CONSELL DE L’ADVOCACIA CATALANA DAVANT L’INCOMPLIMENT DEL GOVERN ESPANYOL DE LA DECISIÓ DEL CONSELL DE LA UE D’ACOLLIR PERSONES REFUGIADES

30/09/2017

A principis de 2015 la creixent situació de crisi migratòria a la Mediterrània va portar a les institucions de la UE a reconèixer la situació excepcional que vivien països com Grècia i Itàlia a causa del gran nombre de persones migrants que arribaven a aquests dos països, moltes d’elles amb necessitat de protecció internacional. 

 

Davant d’aquesta situació, el 22 de setembre de 2015 el Consell de la UE va adoptar la Decisió 2015/1601 d’acord amb el que estableix l’article 80 del TFUE amb relació a les polítiques de la UE en l’àmbit de controls en les fronteres, asil i immigració, així com la seva execució. En l’article s’estableix que aquestes han de regir-se pel principi de solidaritat i de repartiment equitatiu de la responsabilitat entre els estats membres. 

 

En aquesta línia, la Decisió 2015/1601 adopta mesures provisionals en l’àmbit de la protecció internacional en benefici de Grècia i Itàlia, per les quals els estats membres de la UE es comprometen a reubicar un total de 120.000 persones sol·licitants d’asil en aquests dos països com a màxim fins al 26 de setembre de 2017. 

 

Davant la finalització del termini de compliment dels acords el dia d’avui, constatem que el Govern espanyol no només no ha complert el seu compromís de reubicar 14.588 persones sol·licitants de protecció internacional a Grècia o Itàlia (Decisió 2015/1601), sinó que tampoc no ha complert els diferents compromisos amb els quals es comprometia a acollir un total de 17.337 persones. 

Avui en dia, les dades reals són que queden per reubicar unes 16.033 persones. És a dir, només han arribat a l’Estat espanyol en el marc d’aquest acord 1.304 persones. 

 

La recent sentència del Tribunal Europeu de Justícia de la UE del 6 de setembre de 2017 en els assumptes C-643/15 i C-647/15, que desestima els recursos d’Eslovàquia i Hongria contra el mecanisme provisional de reubicació obligatòria de persones sol·licitants d’asil, estableix que aquest és legítim i necessari per a fer front a la situació d’emergència caracteritzada per l’afluència sobtada de persones desplaçades. 

 

Val a dir que el criteri de la Sentència i del Tribunal de Justícia fa referència al fet que no és una mesura provisional sinó que és una decisió del Consell de la Unió Europea. El Tribunal argumenta que, si bé la primera decisió que es va adoptar per reubicar 40.000 persones a causa de la crisi de 2015 (Decisió 2015/1523) era de compliment voluntari per part dels estats de la UE, la present Decisió no és considerada un acte legislatiu i, per tant, ni els estats membres ni els seus parlaments tenen capacitat de decisió sobre ella, sinó que és d’aplicació directa per ordre del Consell de la Unió Europea. Aquesta Decisió es fonamenta en l’anàlisi objectiva dels efectes de la situació d’emergència. Així doncs, el nombre de 120.000 persones es va establir sobre la base de dades estadístiques dels països de la UE i la seva capacitat. Aquesta mesura no es considera una mesura inadequada per contribuir a arribar a l’objectiu que no és altre que ajudar Grècia i Itàlia a fer front a la crisi migratòria de 2015. La Sentència també reflecteix la falta de cooperació de determinats països de la Unió Europea. La decisió final del Tribunal de Justícia indica que l’objectiu perseguit per la Decisió impugnada no es podia aconseguir amb l’aplicació de mesures menys restrictives i, per tant, el Tribunal estima que la Decisió del Consell és proporcionada a la situació. 

 

Davant aquesta Sentència, denunciem l’incompliment per part del Govern d’Espanya de les obligacions adquirides de reubicació en el marc de la Decisió 2015/1601 i d’altres amb les quals s’ha compromès. Més enllà de l’incompliment 

de les normes obligatòries d’aplicació per part d’Europa, denunciem la falta de consciència de l’Estat espanyol amb aquesta situació de vulneració dels drets humans. 

 

També exigim que davant la desesperada situació que estan vivint milers de persones desplaçades i sol·licitants d’asil a Europa, persones procedents de diferents països amb conflictes armats i d’altres on es produeix un flagrant incompliment dels drets humans, el Govern d’Espanya estableixi vies legals i segures d’entrada per a persones sol·licitants de protecció internacional, especialment a les fonteres de Ceuta i Melilla, i que respecti les disposicions de dret internacional referents a les persones refugiades, com és el Conveni de Ginebra. 

 

Demanem al Govern d’Espanya l’estricte compliment dels articles 18 i 19 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, els quals fan referència al dret d’asil i a la protecció en cas que la devolució, l’expulsió o l’extradició d’una persona suposi un greu risc per ella mateixa. 

 

Finalment, creiem fermament que tota estratègia de resposta per part de la UE a la situació d’emergència causada per l’afluència sobtada de persones desplaçades ha de respectar els preceptes establerts en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, especialment el respecte al dret a la vida, a la dignitat, a la integritat física i psíquica de les persones, tal com estableixen els articles 1, 2 i 3 de la mateixa Carta. 

 

 

Dimarts, 26 de setembre de 2017