Més de 20.000 dones pateixen cada any assetjament sexual a la feina a Catalunya

11/11/2019

Només el 8% d'elles denuncien, mentre els experts insten a fer pública aquesta violència

En el 60% dels casos els qui exerceixen l'abús són els caps de les víctimes, diu UGT.

Més de 20.300 dones pateixen cada any assetjament sexual i per raó de sexe a la feina a Catalunya,  això suposa l’11,9% del total dels casos de violència que es registren contra la dona, sense comptar la que exerceixen les seves parelles. Només un 8% ho denuncien.

Així ho ha dit aquest divendres el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, durant la jornada ‘Setge a l’assetjament’, celebrada al CaixaForum de Barcelona i dirigida per la periodista Clara Sánchez-Castro Bonfill.

El Homrani s’ha referit a les dades de l’‘Enquesta de violència masclista a Catalunya’ de l’any 2016 per afirmar que un total de 20.393 dones van patir aquell any alguna situació d’assetjament sexual o per raó de sexe en l’entorn laboral.

El 50% de la població es troba en situacions de desigualtat i assetjament, segons el conseller

En aquest sentit, el conseller ha lamentat que «el 2019 el 51% de la població es troba en situacions de desigualtat i assetjament», i la majoria d’aquests casos tenen les «dones» com a protagonistes.

Per fer front a aquesta «xacra», El Homrani ha manifestat que el Govern «necessita aliances i treballar en xarxa amb els diferents actors socials». «Si hi ha algun fet que evidencia que encara no som una societat madura, és l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina», ha afegit.

Només un 8% de denúncies

El conseller ha puntualitzat que només es denuncien el 8% dels casos d’assetjament i violència a la feina. «No pot ser que encara dubtem de les dones que pateixen aquestes situacions i que són valentes per denunciar-ho», ha dit.

També ha destacat que l’assetjament sexual no té ni «ètnia» ni «edat», sinó que té a veure amb una «masculinitat mal compresa» per part dels homes i que el departament que ell coordina tindrà «tolerància zero» en aquests casos.

En aquest sentit, la psicòloga i experta en victimologia i abordatge de les violències masclistes Alba Alfageme, participant de la jornada, ha dit que l’entorn laboral pot ser o bé un «aliat de l’agressor» o bé de la «víctima».

«La gent –ha afegit Alfageme– creu que un cas d’assetjament és un problema per a la seva empresa i tendeix a amagar-lo, però així ajuda l’agressor. S’ha de fer públic; si es vol un espai lliure d’assetjament, s’ha de fer públic i mostrar el compromís de la companyia amb aquesta lluita».

«Les empreses haurien de tenir mètodes d’avaluació de riscos d’assetjament sexual»

Raquel Serrano

Universitat de Barcelona (UB)

Una altra participant de la jornada, la professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de Barcelona (UB) Raquel Serrano, ha suggerit que «igual que les empreses tenen mètodes d’avaluació de riscos laborals, també n’haurien de tenir un d’avaluació de riscos d’assetjament sexual i per raó de sexe». Si no es fa, Serrano assegura que mai es tindran «dades tangibles» d’aquest tema.

La responsable de l’àrea d’igualtat de CCOO, Alba García, assenyala que «hi ha estudis oficials que recullen que entre el 40% i el 50% de les dones europees han patit assetjament sexual i per raó de sexe» a la feina. «Si de tota la violència masclista només en coneixem el 20% dels casos, crec que segurament a Catalunya hi ha ara mateix més de 20.300 dones que pateixen assetjament», opina. Ella s’hi refereix com la «bossa opaca de l’assetjament». El problema, apunta García, és que «no hi ha xifres fiables», perquè «no hi ha denúncies penals», ja que la major part van per la via administrativa.

García creu que, si a Espanya les dones denuncien tan poc, és perquè a les empreses no hi ha una cultura de convertir el lloc de treball en «espais lliures d’assetjament». «Moltes empreses no volen parlar-ne, perquè pensen que un cas d’assetjament les desprestigia. I després hi ha la por de la víctima a denunciar», afegeix.

«Als EUA és un orgull acomiadar l’agressor, mentre que aquí les empreses acomiada les víctimes»

Eva Gajardo

Responsable d’igualtat d’UGT

Per la seva banda, la responsable de l’àrea d’Igualtat d’UGT, Eva Gajardo, culpa especialment les empreses d’aquesta realitat. «Als EUA és un orgull acomiadar l’agressor, mentre que aquí les empreses protegeixen els agressors i s’acomiada les dones que són víctimes», es queixa. Segons ella, UGT constantment rep denúncies de dones que recullen intents de violació o xantatge sexual a la feina. «I en el 60% dels casos els agressors són caps de les víctimes». 

Però també costa denunciar quan l’assetjament el realitzen els companys o els subordinats. «S’espera que callin, que aguantin, i de vegades denunciar significa una taca a l’expedient, no poder ascendir», afegeix l’advocada Laia Serra, que afirma que el mateix sistema econòmic penalitza les víctimes. Especialitzada en casos de violència sexual i ciberassetjament, Serra també deixa clar que els casos de violència masclista que arriben als jutjats es tenyeixen de falsos mites culturals, socials i de dubtes per part d’alguns magistrats que dificulten la credibilitat de les víctimes. És una cosa, assegura, que no passa amb altres delictes. 

Llei de plans d’igualtat

La llei aprovada l’1 de març pel PSOE sobre plans d’igualtat estableix que les empreses de més de 150 i fins a 250 treballadors comptaran amb un període d’un any per a l’aprovació dels plans d’igualtat. Per la seva part, les empreses de més de 100 i fins a 150 treballadors disposaran d’un període de dos anys. I les de 50 a 100 treballadors disposaran d’un període de tres.

«Creiem que, amb la llei sobre plans d’igualtat, les empreses estan fent un esforç més gran a nivell psicològic»

Itziar Ruedas

Responsable d’igualtat de Pimec

«Esperem que aquestes mesures siguin un impuls a la igualtat. Estadísticament, encara no podem mesurar els seus efectes, però a nivell psicològic sí que detectem que les empreses ja estan fent un esforç més gran», explica Itziar Ruedas, responsable d’igualtat de Pimec.

Els plans d’igualtat de les empreses contemplen qüestions com la bretxa salarial, però, també, protocols contra la violència masclista o l’assetjament. Entre el gener i el setembre d’aquest any, Inspecció de Treball va fer un total de 391 actuacions en matèria d’igualtat, un 60% més que l’any passat. Aquestes actuacions inclouen, per exemple, pagar de manera injustificada a una dona un sou que no li correspon. Entre aquestes, hi va haver un total de 42 infraccions i de 100 requeriments.