Les sis principals ciutats metropolitanes veuen insuficient la nova llei de vivenda

01/12/2016
 
Reclamen que legalitzi les ocupacions de famílies vulnerables en pisos de grans tenidors
Demanen al Parlament que tingui en compte els ajuntaments i subratllen que estan al límit davant l'emergència habitacional

 

Els alcaldes de les sis principals localitats metropolitanes, cinc de les quals són les més poblades de Catalunya, han comparegut aquest dimecres a l'Ajuntament de Barcelona per denunciar que el projecte de llei de vivenda que serà tramitat ben aviat al Parlament i que s'ha plantejat per substituir la llei 24/2015, impugnada pel Govern de Mariano Rajoy i suspesa pel Tribunal Constitucional, és insuficient i gira l'esquena en part a l'Administració local, que és la que es veu obligada a afrontar el problema dia a dia sense comptar en molts casos amb els recursos necessaris per fer-ho.

 

Ada Colau (Barcelona), Núria Marín (l’Hospitalet), Dolors Sabater (Badalona), Jordi Ballart (Terrassa), Juli Fernández (Sabadell) i Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet) han mantingut una reunió abans de denunciar públicament que aprecien llacunes en la nova norma i que consideren que no estan sent escoltats com haurien de ser escoltats, tot i que serà aquesta llei a la qual s'hauran d'aferrar per afrontar l'emergència habitacional, que veuen creixent.

 

LÍMIT ALS LLOGUERS

 

Els alcaldes tenen una demanda general, la de ser escoltats i que les al·legacions que han presentat a la llei siguin contemplades, ja que això ha passat només parcialment. En particular, els preocupen tres aspectes. Un és que la nova llei no contempli la legalització de les ocupacions de famílies vulnerables en pisos de grans tenidors. És un fet que a Catalunya hi ha milers de famílies en aquesta situació, moltes al pis que un dia van comprar, del qual van deixar de pagar la hipoteca per falta de recursos i al qual han tornat mitjançant una puntada de peu a la porta, si és que se'n van arribar a anar.

 

Els alcaldes demanen que es regularitzi la situació d'aquests casos, cosa que permetria accedir amb normalitat als serveis, o es garanteixi el reallotjament dels ocupants.

 

El segon aspecte que assenyalen és el dels lloguers: demanen que s'imposi un límit a preus abusius en casos de vivendes de grans tenidors. Colau crida des de fa temps a limitar les rendes per llei. És una cosa que de forma general sembla molt difícil, però no tant si es limita a aquests casos.

 

Per últim, els alcaldes consideren insuficient el pressupost previst per acompanyar la llei: 14 milions d'euros a l'any, dels quals la Generalitat en posarà una meitat, i els ajuntaments, l'altra.

 

102 DESNONAMENTS EN CINC DIES

 

Colau ha subratllat que l'emergència habitacional no es redueix, i ha posat com a exemple que a Barcelona, la setmana passada, estaven previstos 102 desnonaments en cinc dies. D'aquest total, ha dit, només sis es van consumar, i l'ajuntament va garantir el reallotjament de les sis famílies afectades.

 

“Ens hem sentit molt sols davant les conseqüències de la crisi. Pràcticament, en solitari. La nova llei no ens dóna els instruments que necessitem”, ha lamentat Marín.

 

Dolors Sabater, que ha carregat contra el Govern central per impugnar la llei 24/2015, també ha parlat de la dificultat que pateixen els ajuntaments: “Som l'última Administració, la que està a peu de carrer, però a la vegada som els que tenim menys recursos i menys capacitat per prendre decisions”.

 

UNITAT

 

“És important una imatge d'unitat per reclamar valentia al Govern i al Parlament”, ha afirmat Ballart, que ha recordat que les ocupacions de pisos d'entitats bancàries han sigut d'alguna manera tolerades, i això contrasta amb el fet que després aquestes entitats no hagin volgut regularitzar la situació, cosa que comporta riscos potencials, com els associats a punxar la llum directament de la xarxa.

 

“Els ajuntaments no hem generat aquesta situació, però ens n'hem de fer càrrec. Necessitem recursos per fer-ho”, ha subratllat Fernández. Parlon ha explicat que a Santa Coloma la setmana passada hi havia previstos 12 desnonaments, que el consistori va poder aturar. “Els ajuntaments estem al límit perquè fa molt de temps que abordem aquesta situació d'emergència habitacional. Això genera un estrès continu i continuat, molta pressió sobre els serveis socials”, ha resumit l'alcaldessa.

 

 

 

Font i Foto: El Periódico