Les querelles per la gestió de la Covid-19 es multipliquen al Suprem

13/05/2020

Fonts de l'alt tribunal les atribueixen a una «confiança màgica» en el dret penal

Adverteixen del risc que el seu arxiu santifiqui conductes reprovables i indemnitzables

 

La Sala Segona del Tribunal Suprem corre el risc de convertir-se en el ring en el qual se celebri el pròxim combat polític per la gestió del coronavirus. O almenys és el que sembla que alguns volen en funció del nombre de querelles que ja ha rebut contra el president del Govern, Pedro Sánchez, o contra la madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, fonamentalment pels contagis i morts ocorregudes en residències, però també n’hi ha, per exemple, per no haver impedit el 8-M.

Fonts de l’alt tribunal atribueixen la pràcticament vintena de querelles rebudes contra un i altre Executiu (als respectius responsables del qual imputen, entre altres delictes, el més greu dels possibles per l’ocorregut, el d’homicidi per imprudència) a una «confiança màgica» en el dret penal i, en concret, a la Sala Segona. Davant d’ella són aforats els membres del Govern central, però també la presidenta de l’Executiu madrileny, amb independència, a diferència d’altres responsables autonòmics, que els fets que se li atribueixen es cometessin dins o fora de la comunitat de Madrid.

Aquestes querelles s’interposen en moltes ocasions a partir de mers retalls de premsa, per poder ser els primers a presentar-les i, per aquest únic mèrit, aconseguir la direcció lletrada de les acusacions una vegada s’admeti la seva personació en els diferents procediments que se segueixin o bé contra Sánchez i la resta de membres del seu Executiu o contra Díaz Ayuso i els seus.

Múltiples responsables

Aquesta multiplicitat de responsables pels mateixos fets es fa molt patent en les últimes querelles interposades: la de la Fundació Zaballos que diu representar 3.268 famílies, tot i que només se n’hi hagin pogut personar 116, per faltar-los el certificat de defunció a la resta, i la de l’associació El Defensor del Pacient. La primera es dirigeix contra Sánchez i el seu Govern i la segona, contra Díaz Ayuso.

Ni tan sols no s’ha donat encara trasllat d’aquestes al fiscal perquè informi, però sembla obvi que la disparitat en la identificació del presumpte culpable ja sembla un hàndicap a l’hora que efectivament algun d’ells ho acabi sent.

Responsabilitat de l’Administració

Per això fonts de l’alt tribunal adverteixen del risc de la interposició d’aquestes querelles, sense el corresponent estudi previ, perquè consideren que, si finalment acaben en arxiu, això podria utilitzar-se per «santificar conductes» moralment reprotxables o que sempre podrien haver sigut indemnitzables a través de la via de la responsabilitat patrimonial de l’Administració

Es tracta d’una via que permet el rescabalament econòmic pels danys soferts per no haver actuat l’Administració competent com havia de fer per evitar-los, sense que sigui necessari identificar el responsable directe, com podria ser, per exemple, el director de la residència, per no prendre mesures d’aïllament, o el conseller o el ministre, per no proporcionar mitjans ni impartir instruccions. Tampoc és necessari que s’hagi comès delicte, una cosa sempre molt més difícil d’acreditar que l’acció o omissió que no va evitar els danys.

 

Font i Foto: El Periodico