Les persones 'trans' podran canviar de presó a Catalunya

18/11/2019

La mesura, pionera a Espanya, millora l'atenció al col·lectiu als centres penitenciaris

Entitats LGTBI ho veuen com un gran pas, però l'han de seguir més mesures

 

 

«Només volia sortir, estava sola i els homes em miraven, em cridaven i, fins i tot, em deien que ensenyés els pits; era un suplici». Així és com la Paula, una dona transsexual, recorda el mes que va estar internada a la presó de Quatre Camins. Fa un mes va aconseguir canviar al centre penitenciari de dones de Wad Ras. El motiu, la nova instrucció de la Conselleria de Justícia que permet que les persones ‘trans’ puguin canviar de presó, sense haver iniciat els tràmits del canvi de nom, ni operacions, ni tan sols el procés d’hormonació. 

La Paula va començar a ser la Paula quan tenia 14 anys, en fa cinc. Va ser llavors quan es va mostrar al món com el que se sentia, una dona. Es va començar a hormonar, va demanar per operar-se els genitals, però en tot aquest procés va cometre un delicte que la va portar a la presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès. Un mes i mig a la presó va ser suficient. «Era en una zona de protegits, em podia dutxar sola i m’avenia amb els companys de mòdul, però em sentia molt sola i com si fos un caramelet per a la resta de presos», relata. 

La Calani va decidir fer el pas als 16 i fa tres anys que es va començar a hormonar. Als 25, fa mig any, també va haver d’entrar a la presó, a Brians. El seu problema era l’aïllament. «Era com tornar a l’adolescència, no em sentia jo, tot era masculí i em sentia que m’havia de comportar com un home... ¡quan no ho soc!». El seu problema no era el contacte amb la resta d’interns, que considera «molt bo», sinó el fet de perdre la seva identitat una altra vegada. Les activitats eren «molt masculines», la falta de cremes, el no poder maquillar-se... «¡Em planxava els cabells amb la planxa de la roba!».

Ara llueix els cabells llisos, tenyits de color rosa, porta extensions a les pestanyes, s’ha pintat els llavis i porta un bonic vestit. I se la veu feliç, dins del que suposa perdre la llibertat. Fa poc menys d’un mes, les dues internes, que compleixen una mesura cautelar, han pogut deixar la presó d’homes on les va portar el jutge per poder anar a una presó de dones sense ni tan sols haver de canviar el seu nom ni haver-se operat. Una cosa que també podran demanar 14 preses més. El motiu, la nova instrucció de la Generalitat, pionera a Espanya, que també regula altres aspectes, com que a les dones ‘trans’ les escorcollarà una dona, i als homes ‘trans’, un home.

Mesura única a Espanya

Fins ara, els jutges assignaven la presó a cada intern en funció del DNI i un gran nombre de persones que no havien pogut realitzar el tràmit, especialment d’orígen estranger, s’havien de quedar a les presons i assumir una identitat que no els tocava. Una instrucció que el Departament de Justícia ha elaborat amb el recolzament de la Conselleria d’Afers Socials. «Era el nostre deure; les persones transsexuals tenen drets que han de ser respectats», ha sentenciat el conseller Chakir el Homrani i la titular de Justícia, Esther Capella, ha destacat el caràcter «pioner» de la norma. I és que fa anys que la llei catalana contra la LGTBIfòbia, aprovada el 2014, demana canvis a les presons sobre el tracte que rep el col·lectiu.

«Això no només els ajudarà en el seu pas per la presó, sinó que també facilitarà la seva reinserció a la societat», ha afegit el responsable de Relacions Institucionals de Justícia, Miguel Ángel Esteban Rodríguez. Si entrem en detall en el text, les juntes de tractament són les que decidiran i aprovaran el canvi de centre. El ‘no’ està assegurat per a les persones que hagin comès un delicte de violència de gènere o agressió sexual. Però en alguns casos es pot encarregar un seguiment d’almenys tres mesos per validar la decisió.

Un primer pas, segons les entitats

I és aquesta lletra petita la que no acaba d’agradar a algunes entitats, com Acathi, de les poques organitzacions LGTBI que col·labora a les presons catalanes. «És un pas important de les institucions penitenciàries, però hem d’avançar més», assenyala el president de l’entitat, Rodrigo Araneda. Ell demana flexibilitzar especialment el rígid ‘binarisme’ del sistema penitenciari, que dificulta la seguretat de moltes persones LGTBI.

 

Font i foto: El Periodico