Les lleis que escriuen les dones

08/07/2019

La redacció de normes al Parlament és paritària, però hi ha àmbits amb poca presència de diputades

 

Aquest dijous, a causa d’una avaria en la xarxa de distribució, el Parlament es va quedar durant unes hores sense subministrament d’aigua corrent. Davant la situació, més enllà de resoldre el desperfecte calia decidir si es mantenia l’activitat parlamentària o se suspenia. Entre riures, algunes de les diputades expliquen a l’ARA que, en pocs minuts, les comissions conformades majoritàriament per dones van prendre una decisió. Per contra, admeten, el procés va ser una mica més lent en les juntes copades per homes. Uns ritmes que, apunten, també s’acostumen a reproduir en les sessions legislatives.

Entre les seves funcions, el Parlament n’ostenta una de bàsica: la legislativa, la potestat d’elaborar les normes que haurà d’aplicar el poder executiu. La composició de la cambra es manté dins els paràmetres de paritat exigits per la llei d’igualtat (2007), amb un 44,4% de dones. Però dels 135 diputats que seuen a l’hemicicle, ¿són homes o dones els redactors de les lleis? De les últimes 50 lleis aprovades a Catalunya, un 46% han sigut defensades per diputades. La dada, però, cau en el cas de les representants de les formacions que participen en les comissions: només un 35,22%.

Pel que fa a la quantitat, la igualtat de gènere queda, doncs, ben reflectida. Les diferències, en canvi, les observen les protagonistes pel que fa a la qualitat de les reunions.

“Les ponències amb dones són més meticuloses”, apunta l’exdiputada del PDECat Maria Senserrich, que troba la raó en “l’empatia” que demostren les participants. “Som conscients de la dificultat de conciliar i de coordinar horaris i, per tant, enllestim els assumptes de forma més eficaç”. En canvi, quan les comissions estan monopolitzades per diputats, diu que les dinàmiques són “més pausades”. Una tesi que comparteix la portaveu dels socialistes, Eva Granados: “Amb les dones t’hi entens més de pressa”. Però matisa: “El factor humà està per sobre del grup”.

A més, tot i que la presència de dones és innegable en el poder legislatiu, encara s’aprecien biaixos de gènere en la distribució per sectors: les comissions relatives a l’àmbit de la salut, l’educació o el benestar social són les que encapçalen les dones, mentre que camps com la fiscalitat, la seguretat o la política exterior els lideren els homes. “Hi ha certa segmentació de gènere en l’atribució de les comissions”, reflexiona Granados. “És un llast que es manté”, diu la socialista, que indica que el PSC és “l’excepció” en aquestes dinàmiques, ja que la portaveu econòmica del partit és una dona, Alícia Romero. De fet, el PSC -juntament amb la CUP- és el partit que més representants femenines té a les comissions legislatives. Per bé que el pes dels estereotips es manté, totes dues dirigents refusen haver-se sentit discriminades al Parlament pel fet de ser dones. “Mai he notat cap discriminació en les comissions”, explica Senserrich, que va redactar tres de les últimes 50 normatives aprovades al Parlament. En una, com a única dona de la ponència. “I vaig guanyar totes les esmenes!”, exclama.

 

Simbolisme o sensibilització

 

“La situació és anòmala”, denuncia Granados, que incideix en el fet que en els últims tres mandats “s’ha legislat poc” en matèria social. Cal recordar que el mateix mes que l’hemicicle ha celebrat el Parlament de les Dones -un ple simbòlic format només per dones per establir les bases de la consecució de la igualtat plena entre homes i dones a les institucions-, es compleixen ja quatre anys de l’aprovació a la cambra de la llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes. “És sensibilització”, celebra la socialista en relació a la iniciativa, i argumenta que actes com els de dimarts “serveixen per teixir complicitats i espais comuns” entre persones de diferents ideologies. Senserrich, però, discrepa: “Fer actes així està bé, però els simbolismes no serveixen per a res”. I reivindica: “Cal fer més, també amb els homes”.

 

46%

 

de dones legisladores

De les últimes 50 lleis aprovades al Parlament, 23 han tingut una diputada com a ponent relatora (redactora). La dada és especialment elevada en el cas del PSC i de la formació hereva de CiU. Les socialistes Eva Granados i Alícia Romero o les convergents Maria Senserrich o Violant Cervera són algunes de les més repetides.

 

35%

 

de diputades a les comissions

La xifra de paritat cau en el cas de les representants que els partits envien a les comissions: només el 35,22% eren dones en les últimes 50 reunions. És també rellevant el fet que els noms dels homes van variant mentre que, en el cas de les diputades, acostumen a ser sempre les mateixes les que assisteixen a les reunions.

 

Font i Foto: ara.cat