La tasca del Tribunal Suprem per acabar amb la discriminació de la dona

07/03/2018
Fecundacions in vitro, resistència davant un agressor o raons de gènere en els asils passen per les seves sentències
L'alt tribunal té pendents els seus propis deures, perquè només el 15% dels seus magistrats són dones

 

 

Encara que la societat espanyola ha avançat molt per acabar amb la discriminació de la dona, encara queda feina per fer. El Tribunal Suprem (TS) ara com ara té els seus propis deures pendents, perquè només el 15% dels seus jutges són dones, però això no li ha impedit haver aportat el seu gra de sorra, amb les seves sentències, per mirar de fer realitat la igualtat efectiva entre home i dona en pràcticament tots els aspectes de la vida. No en va a aquest tribunal li correspon establir jurisprudència en l’aspecte laboral, en els delictes penals, en els plets entre particulars i fins i tot en l’àmbit militar, on els casos d’assetjament són més difícils de tractar per la jerarquia que hi regeix.

Potser els assumptes socials són la faceta més coneguda. L’alt tribunal ja va considerar discriminatori el 2011 que a les infermeres i auxiliars se’ls obligués a portar faldilla, mentre que els seus companys podien vestir el pijama sanitari de dues peces, o que declarés que les dones són discriminades a l’hora de passar a la categoria de coordinador. També que els cambrers de bars i de cuina disfrutessin d’un «plus voluntari i absorbible», superior al de les «cambreres de pisos», malgrat estar tots en el mateix nivell del conveni col·lectiu.

 

Que es consideri nul acomiadar una dona embarassada, fins i tot encara que l’empresari no tingui coneixement de l’embaràs, és un criteri que ja es va establir el 2008, però només fa un any el TS ho va estendre a una treballadora, el contracte de la qual havia sigut rescindit quan ja tenia els òvuls fecundats i pendents d’implantació a l’úter pocs dies després. 

En l’apartat civil, malgrat el ritme amb què s’adequava a la realitat social un codi promulgat l’any 1889, la jurisprudència ha anat un pas més enllà estenent a les parelles de fet la pensió compensatòria prevista per als matrimonis, si s’acredita l’enriquiment injust d’un dels cònjuges a costa de l’altre, de manera que es pretenia solucionar el desequilibri econòmic que normalment perjudica la dona.

Pel que fa a l’ordre dels cognoms, en casos de reclamació tardana de paternitat, el Suprem va declarar que s’ha d’actuar en funció de l’interès del menor i provar si el que és més beneficiós per a ell li correspon al pare. També va denegar la custòdia compartida amb la imputació del progenitor per coaccions a la mare.

Sense resistència heroica

En l’àmbit penal, l’alt tribunal aplica la traïdoria domèstica per agreujar les penes dels agressors de dones que convisquin amb elles, ja que s’entén que hi ha una relació de confiança fruit de la convivència, que fa que la víctima pugui despreocupar-se i no preveure un eventual atac de qui és el seu company. A més a més, ja fa anys (des del 2012) que declara que en cas d’agressions sexuals no es pot exigir a les víctimes una resistència «heroica» davant el seu agressor per entendre que s’ha comès el delicte.

I en els recursos contra l’Administració, encara que no és habitual que hi hagi assumptes que afectin directament la dona, també hi ha diverses sentències. L’any 2014, per exemple, va reconèixer que les raons de gènere s’han de tenir en compte a l’hora de concedir asils.

Ho va fer al pronunciar-se sobre el cas d’una dona de nacionalitat nigeriana, víctima de tracta al seu país i que havia patit violència intrafamiliar, física, psicològica i sexual. 

 

 

Fonti Foto:elperiodico.cat