La majoria de víctimes de crims masclistes, mares que no denuncien

27/09/2019

El poder judicial subratlla la importància que les dones i el seu entorn presentin denúncia

 

Ja sigui perquè tenen por per la seva vida, per la dels seus fills o per la del seu entorn, l’últim informe de l’Observatori Contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial assegura que la majoria de dones víctimes d’un crim masclista entre el 2016 i el 2018 no havien denunciat el seu assassí prèviament, encara que ja les hagués maltractat abans. Segons les dades de l’organisme, de les 23 dones assassinades a Catalunya en aquests tres anys, tan sols un 13% (tres dones) havien denunciat amb anterioritat el seu assassí. L’estadística és especialment baixa en el cas de Catalunya. Al conjunt de l’Estat el percentatge de denúncies prèvies entre les dones assassinades se situa en el 30%. Tres de cada quatre de les víctimes eren mares, i aquest és el factor que podria haver fet augmentar les reticències de les dones a denunciar. A la por de possibles represàlies cap als fills s’hi afegeix, segons l’última memòria del servei de violència contra la dona de la Fiscalia de Barcelona, la sensació de desprotecció que poden patir les víctimes, tenint en compte que en molts casos no s’acaba dictant una ordre d’allunyament i que la tramitació del procediment pot durar mesos.

En aquests tres anys, al conjunt de l’estat espanyol, 102 menors han quedat orfes de mare a causa d’un assassinat masclista. “La maternitat és un factor que fa més vulnerables les dones maltractades”, conclou l’informe de l’organisme judicial. “La víctima té por i no denuncia per la por afegida de les represàlies del maltractador contra els fills”, insisteix l’organisme judicial. En la seva última memòria, el servei especialitzat en la matèria de la Fiscalia de Barcelona afegeix un altre factor determinant. La Fiscalia destaca que una de les reticències que més manifesten en general les víctimes de la violència masclista a l’hora d’anar a denunciar és “la por de la reacció del denunciat després de la formulació de la denúncia”. Per això, la Fiscalia conclou que el fet que les denunciants rebin protecció “afavoreix que puguin enfrontar-se al procés judicial en condicions de mantenir-se fermes” durant tota la tramitació. En aquest sentit, la Fiscalia destaca que, tot i que el 2018 s’ha incrementat el percentatge d’ordres de protecció dictades pels jutges respecte a les demanades per les víctimes, encara se n’ordenen poques. A la demarcació de Barcelona, per exemple, es van acordar un 56% de les sol·licitades en fase de denúncia.

Els casos, però, en què ni tan sols hi ha denúncia són invisibles per al sistema. Per això l’Observatori recorda que l’entorn de les víctimes també pot denunciar un cas de maltractament, encara que no sigui directe. Fins a l’any 2018, al conjunt d’Espanya, el percentatge de denúncies per casos de violència masclista presentades per familiars i amics de la víctima se situaven en tan sols el 7% dels casos.

Més denúncies entre les joves
Tot i la falta de denúncies, l’informe judicial conclou que els últims anys el nombre de víctimes que han denunciat els seus agressors ha anat creixent. De fet, al conjunt d’Espanya el nombre de denúncies prèvies en el període 2014-2018 és cinc punts superior al dels períodes anteriors. També hi ha una altra dada significativa: gairebé la meitat de les dones que havien denunciat prèviament el seu agressor tenien de mitjana entre 16 i 25 anys, cosa que pot implicar que hi ha més conscienciació entre les generacions més joves.

L’Observatori destaca la diversitat en el perfil de les víctimes i fa constar que la violència masclista afecta tots els àmbits de la societat. La majoria de les dones assassinades a tot Espanya tenien uns 43 anys de mitjana, i un 65% convivien amb l’assassí. L’estudi també indica que més d’un 80% dels feminicidis es van produir dins l’habitatge on vivia la víctima. Una sentència del Tribunal Suprem del 2018 ja subratllava la situació d’especial vulnerabilitat de les dones que pateixen maltractament a la llar, que acaba convertida en un “escenari de la por” permanent per a les víctimes. Segons aquesta sentència, encara que els maltractaments siguin de caràcter lleu, el fet que siguin constants i en l’àmbit de la llar s’ha de considerar un agreujant pel “doble dany” que provoquen, a la víctima i als fills.

De la mateixa manera que no es pot traçar un únic perfil de les víctimes, l’Observatori també subratlla la diversitat entre els agressors, i tan sols destaca que tres de cada quatre tenien una edat superior a la de les víctimes. La policia va detenir un 47% dels presumptes assassins, un 16% es van lliurar a la comissaria després del crim i un 22,5% es van acabar traient la vida després dels fets. L’informe exclou els casos que judicialment no s’han considerat assassinats masclistes, els que encara estan en investigació i els casos en què no s’ha pogut acreditar una relació llarga entre la víctima i el botxí, com especifica la llei. De fet, l’Observatori també destaca la “necessitat” de visibilitzar els assassinats de dones a mans d’homes “fora de l’àmbit de la parella, tal com obliguen el Conveni d’Istanbul i el pacte d’estat contra la violència de gènere”.

Els temors que frenen les dones
13% de denúncies

Tan sols 3 de les 23 dones assassinades a Catalunya entre 2016 i 2018 havien denunciat maltractaments previs. A Espanya, el percentatge és d’un 30%.

Maternitat

El 75% de les víctimes d’un assassinat masclista era mare. La por a represàlies respecte als fills és un temor afegit que frena les dones a l’hora de denunciar.

102 menors orfes

Entre 2016 i 2018 un centenar de menors a tot l’Estat ha quedat orfe de mare a causa d’un assassinat masclista, segons el recompte de l’Observatori.

Baixa protecció

Segons la Fiscalia, només a Barcelona es van denegar un 44% de les ordres d’allunyament demanades per les víctimes quan van presentar denúncia.

 

 

Font i Foto: ara.cat