La lluita pels drets dels animals es radicalitza

29/04/2019

Girona Animal Save i Anonymous for the Voiceless intensifiquen els actes

de protesta, tot i així més moderats que els de la francesa 269 Libération

Animale

 

“Els porcs pateixen. Són éssers innocents que senten. Tenen personalitats, identitats i famílies com nosaltres. Mereixen viure”. “Amb l’activisme legal al carrer no n’hi ha prou. Calen mesures il·legals; l’Estat i la indústria especista [conjunt de valors o actuacions que situen una espècie animal per sobre d’una altra] oprimeixen els animals”. “Hem vingut aquí a lluitar, ens és igual el que passi amb la policia. Només defensem els animals”. Són declaracions de tres representants dels 126 animalistes que el dia 16 d’abril a la matinada van ocupar durant deu hores l’escorxador i la sala d’especejament de Friselva a Riudellots de la Selva, d’on es van endur set porcs abans d’encadenar-se a la línia de producció.

L’acció, reivindicada per l’associació francesa 269 Libération Animale, és una mostra més de la radicalització d’un moviment que des del 2016 ha realitzat 17 actuacions similars a tot Europa i que malgrat no estar implantat a Catalunya a poc a poc hi va guanyant adeptes.

“Volem sensibilitzar l’opinió pública sobre el maltractament als animals. No podem abandonar les víctimes al seu destí”, diu Johan Martínez, un dels activistes de 269 Libération Animale. No opinen igual Unió de Pagesos (“Les persones no autoritzades que entren sense control en instal·lacions ramaderes suposen un alt risc per a la seguretat alimentària i el benestar dels animals”, diu el sindicat) ni el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, que considera que protestes com les de Riudellots “posen en risc la sanitat animal i la salut pública”.

Passar a l’acció

La realitat, però, indica que els animalistes són cada cop més nombrosos. Sense arribar encara als extrems de 269 Libération Animale, que desafia obertament el Codi Penal i el maig debatrà a Lausana sobre antiespecisme revolucionari a partir de conceptes com acció directa, violència estratègica i creació d’espais de resistència, les comarques gironines han vist néixer en els últims mesos organitzacions conscienciades de la necessitat de passar a l’acció. És el cas de dos grups creats fa mig any i formats exclusivament per vegans: Girona Animal Save i Anonymous for the Voiceless. Són seccions d’entitats internacionals fundades el 2016 i evidencien l’expansió d’un moviment que també es fa notar, per exemple, amb l’increment dels vots assolits pel Partit Animalista contra el Maltractament Animal (PACMA) i amb la creació de santuaris vegans com els d’Osor i Camprodon, especialitzats en rescatar animals esclavitzats.

“L’evolució del moviment és imparable. Cada vegada som més persones conscienciades en contra de la barbàrie que es comet amb els animals i estem avançant ràpidament a escala global”, afirma Patricia Jiménez, membre tant de Girona Animal Save com d’Anonymous for the Voiceless. Jiménez treballa al departament de compres d’una empresa del sector químic i ha demanat vacances per poder acampar a Binèfar (Osca) juntament amb el grup antiespecista que s’oposa al macroescorxador que s’hi està construint. “Hi mataran 32.000 porcs al dia, el doble que al d’Olot”, informa. L’activista fa referència a l’escorxador de la capital de la Garrotxa perquè és un dels més grans d’Europa i sovint hi protesten contra la matança industrial d’animals: “En les accions de vigília els esperem quan arriben amb camions i els oferim aigua. Es tracta de donar-los consol i amor, de posar-los cara i veu. Hi ha animals que neixen i moren sense que ningú no sàpiga que han existit. Un porc és més intel·ligent que un gos, té la mentalitat d’un nen de cinc anys, però tot i això els matem sense necessitat”, lamenta Jiménez.

Animal Save és un moviment vegà i, per tant, defensa una filosofia i una forma de vida que té per objecte excloure -tant com sigui possible- totes les formes d’explotació i crueltat amb els animals utilitzats per aliments, roba o altres finalitats.

Un món vegà

“El veganisme és pau i amor, tots els éssers mereixen respecte”, diu l’anglesa Poppy King, actualment també acampada a Binèfar. De vegades fa classes d’anglès i estudia animació de dibuixos animats. “No sé si aconseguirem un món vegà per al 2030, però segur que cada cop serem més. No hi ha marxa enrere, tenim molt poc temps per frenar el canvi climàtic”, adverteix. En les accions que duen a terme a les comarques gironines ha detectat que a moltes persones “els costa acceptar que porten tota la vida fent mal a altres éssers vius, al planeta i a la seva pròpia salut”. “A molts els xoca i intenten portar-te la contrària, però la informació és poder”, remarca abans de donar una dada esfereïdora: “Cada segon es maten tres mil animals a tot el món. Això vol dir que cada set dies se’n maten tants com persones han mort en totes les guerres que hi ha hagut fins ara”.

Per als vegans, l’explotació dels animals és èticament incorrecta i produeix un patiment innecessari. “Només cal anar a l’entrada d’un escorxador per adonar-se de les mirades de pena i terror de les víctimes. El primer cop que vaig ser en una vigília no podia suportar-ho. Aquelles mirades tan penetrants, entre el crit d’auxili i la resignació, d’animals innocents que saben que els mataran són horribles”, relata la llibretera Francisca Sedeño. Segons ella, “els escorxadors han de desaparèixer i la crueltat humana també. Les altres espècies no estan al món per al nostre gaudi”, subratlla. Sedeño està convençuda que moltes persones es farien veganes si visualitzessin “un gran cementiri ple de safates amb trossos d’animals per triar per al seu plat”. “No necessitem menjar cap animal per viure perfectament i amb salut”, conclou.

Punt de partida

“Qualsevol persona que investigui sobre especisme i violència especista trobarà dades esgarrifoses, tant per la quantitat de víctimes com pels enormes danys que reben”, assenyala Miquel Esteban, que treballa en una empresa que munta estands per a fires. “La situació dels animals és tan greu i injusta que qualsevol persona, en el seu dia a dia, pot fer alguna cosa per ajudar-los. No es pot donar l’abast, l’espectre d’accions que es poden dur a terme és molt gran. El veganisme és un punt de partida, però hem d’entendre que si no danyem els animals no caldrà ajudar-los; no els necessitem per a res: ni per menjar, ni per distreure’ns, ni per vestir”, assegura. L’objectiu d’Animal Save, afegeix, és “difondre el que està passant amb l’esperança que pugui arribar al màxim de gent i que tothom pugui treure les seves conclusions”.

“No som gent rara, sinó que decidim viure amb una actitud basada en el respecte a altres vides”, resumeix l’argentina Mónica Aguilar, tècnica en radiologia a l’Hospital d’Olot. “Els sentiments i el cor em deien que hi ha altres maneres d’alimentar-se i de viure que no impliquin patiment animal, per això em vaig fer vegana”, explica. En començar a treballar a l’hospital, la seva filosofia de vida va estranyar els encarregats de fer-li la revisió mèdica: “Em van mirar com dient que tindria molts problemes, però no n’he tingut mai; cada any ens fan una revisió, i a mi encara més extensa perquè estic en contacte amb la radiació, i de salut estic perfecta”, diu. Els primers anys algunes persones la tractaven amb una actitud entre hostil i burlesca. “Suposo que és normal, Olot viu molt de la indústria càrnica”, apunta. “Un dia una companya vegetariana va proposar al col·legi de les seves filles que al menú s’hi inclogués l’hamburgesa vegana i tothom s’hi va oposar”, comenta.

La decisió més feliç

“Soc d’un país on la carn, el asado, és tot un esdeveniment social. Les famílies i amics es reuneixen per fer-ne. Excepte la meva filla, a la família tots són carnívors. L’àvia, seguidora de costums mil·lenaris, em va arribar a dir que em moriria”, recorda Aguilar amb una rialla. “Tinc 57 anys i penso que la decisió més feliç que he pres a la vida ha sigut deixar de menjar carn. Interiorment em fa feliç i rebo amb somriures les burles i els gestos d’incomprensió. Els carnívors de vegades busquen una reacció agressiva perquè no accepten que tinguem una manera diferent de viure. Estic seguríssima que no tornaré a menjar carn mai més”, diu.

Actitud pionera

L’activista canadenca Anita Krajnc es va convertir fa quatre anys en un exemple internacional de la lluita pels drets dels animals. La imatge d’aquesta dona de cinquanta anys donant aigua amb actitud amorosa als prop de dos-cents porcs que el 22 de juny del 2015 anaven amuntegats en un camió -en una caixa metàl·lica i amb temperatures superiors als 35 graus- mentre s’enfrontava a la irritada oposició del transportista va donar la volta al món.

Aquest acte de protesta, que es va produir poc abans de l’arribada dels porcs a l’escorxador de Burlington, va ser denunciat pel camioner i va provocar que Krajnc hagués d’enfrontar-se a una acusació per actitud criminal castigada amb penes de fins a sis anys de presó. Finalment, però, la Cort Superior de Justícia de Ontario la va absoldre en considerar que donar aigua als porcs que van camí de l’escorxador no és cap crim. El moviment animalista s’ha inspirat en l’actitud de Krajnc, que foma part de l’associació Toronto Pig Save i continua protestant contra la indústria càrnica.

 

Font i Foto: ara.cat