La judicatura, opció minoritària

03/06/2019

La poca tradició d’opositar i la rica activitat empresarial, motius de la falta històrica de jutges catalans

 La mancança provoca una alta rotació laboral que alenteix moltes resolucions, sobretot les dels casos més complexos

 

Tot i tenir la seu a Barcelona, el que significa que totes les persones que han aprovat les oposicions a jutge i jutgessa han de formar-se aquí per poder exercir la professió, només el 8% dels joves que des del 1996 han estudiat a l’Escola Judicial provenien de Catalunya. Apostar per la carrera judicial comporta un gran sacrifici personal i econòmic –preparar-se les proves d’accés a la carrera judicial costa, de mitjana, entre quatre i cinc anys–, però això no tira enrere els estudiants de Madrid o Andalusia, que sumats han aportat en els mateixos anys el 36% dels alumnes de l’Escola Judicial i, per tant, dels nous jutges.

La gran diferència amb la capital o el sud de l’Estat és que a casa nostra no hi ha tradició d’opositar per cultura i perquè l’activitat del sector privat és intensa i, per tant, les sortides professionals alternatives, molt llamineres. “En els últims vint anys ha canviat el sexe dels jutges –hi ha moltes més dones– i el perfil social –ja no és una professió exclusiva de la classe alta–, però no el lloc d’on provenen; els estudiants catalans tiren cap a l’advocacia i els negocis”, relata Joan Picó, catedràtic del Departament de Dret de la UPF. El problema endèmic de la manca de jutges catalans és difícil de solucionar perquè les vocacions hi són o no, però té nombrosos efectes, com ara places que costen de cobrir i, sobretot, un alt índex de rotació als jutjats, perquè en la majoria d’ocasions les persones que venen de fora tornen a casa seva quan poden.

Ràtio més baixa

Aquesta situació alenteix la justícia, ja prou tocada per la falta de recursos, i afecta tant les gestions del dia a dia –la resolució d’un divorci o d’un ERO, per exemple– com els grans casos. “Hi ha causes que es resolen precipitadament o, quan són complexes o amb ressò mediàtic, triga molt a dictar-se sentència perquè el jutge que sap que és provisional prefereix esperar que vingui el definitiu”, explica Xavier González de Rivera, portaveu d’Àgora Judicial.

A Catalunya la feina és especialment dura. Al conjunt de l’Estat hi ha 11 jutges per cada 100.000 habitants, mentre que la ràtio és aquí de 10 jutges pels mateixos ciutadans. El govern calcula que actualment hi ha un dèficit de 70 jutjats. “Tot està saturat, jo tenia moltíssima feina i no em compensava; per això vaig decidir passar-me a l’advocacia”, explica un exmagistrat que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Hi va pesar una altra causa: “Anava al Consejo (el Consell General del Poder Judicial) i veia que allò no tenia res a veure amb la meva forma de pensar, hi havia un abisme.”

Per a la directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat, Núria Clèries, que “més de la meitat de la plantilla dels jutjats provingui de la resta del territori té efectes tant socials com organitzatius”. Evidentment, depèn de la sensibilitat de cada persona i el seu sentit de la responsabilitat, però, d’entrada, dona més peu a l’existència d’un desconeixement de la llengua, el dret propi i la realitat catalana.“Catalunya té un dret civil propi molt desenvolupat, i el nostre Tribunal Superior de Justícia té molta més feina que a qualsevol lloc, perquè massa cops no s’interpreta bé l’ordenament propi, i molts casos han d’acabar a l’òrgan que unifica criteris”, relata el catedràtic Picó. “Conèixer la idiosincràsia del lloc on ets et permet tenir més elements de valoració, tot i que una altra cosa és com això es reflecteix en la sentència”, reflexiona la magistrada Sara Pose.

Per tal de fomentar vocacions o, almenys no limitar-les per un tema econòmic, la Generalitat donava fa uns anys beques als opositors a jutge, però el 2004 va optar per crear un centre públic de preparadors. Té els magistrats que ajuden els aspirants escollits en plantilla i subvenciona la major part del cost. Per a Jorge Jiménez, director de l’Escola Judicial del CGPJ, va ser un encert que el centre per on han de passar totes les persones que han aprovat les oposicions s’ubiqués a Barcelona, ja que acosta la realitat catalana als futurs professionals. “Això ha incrementat el nombre d’alumnes i també la sensibilitat i el coneixement de la realitat catalana”, assegura. “Els estudiants saben que on hi ha sempre més places vacants és aquí i que estudiar català o alguna assignatura optativa de dret propi són mèrits que et donen preferència per accedir-hi”, indica. De tota manera, encara que els alumnes cobren mentre són a l’Escola Judicial (uns 1.300 euros al mes), veuen de primera mà que el cost de vida és aquí molt alt. El sou de jutge és el mateix per a tot l’Estat (hi ha només un petit complement en el cas tant de Madrid com Barcelona) i això també és un dels motius que fan que molts desplaçats tornin a casa, quan poden.

La pregunta inevitable és com afectarà les noves vocacions la judicialització del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. Com destaca César Arjona, professor del Departament de Dret Públic d’Esade, “ser jutge té un component ideològic important, que no vol dir polític, sinó en el sentit d’aplicar la llei, fer justícia”. “Si no tens vinculació amb el sistema jurídic que representes –continua– és un problema perquè ets un representant de l’Estat, la vinculació és orgànica.”

Efectes a mitjà termini

La conclusió d’Arjona és que “el fet que hi hagi una part important de la societat catalana tan crítica amb l’Estat que fins i tot vulgui un trencament fa que sigui molt difícil que aquesta part vulgui dedicar-se a la judicatura, és una contradicció evident”. La majoria dels altres professionals consultats asseguren que és d’hora per valorar-ne els efectes.

Una altra pregunta plana a l’aire. Pot ser l’alè conservador que envolta la professió una barrera d’entrada per als estudiants catalans? El jutge Xavier González de Rivera és portaveu d’Àgora Judicial, associació creada l’any passat per “donar una resposta de la judicatura al constant atac i regressió de drets fonamentals”. Creu que calen canvis en el sistema de tria dels membres dels òrgans de govern de la judicatura, com ara més control i que realment prevalguin els mèrits i la vàlua del professional. “La carrera judicial és molt conservadora i s’ha d’aconseguir que el ventall ideològic de la societat quedi reflectit en el poder judicial”, assegura. Tot i que les solucions proposades per altres jutges són diferents –molts volen escollir directament els seus representants–, les opinions van en la mateixa direcció: és urgent salvar el gap existent entre els jutges, la cúpula i la societat.

Malgrat ser conscients dels problemes i la mala imatge actual, els jutges també presumeixen. Destaquen el seu paper a l’hora de frenar l’escalada de desnonaments i defensen que això també pot ser un al·licient per als joves que volen millorar la societat i pensen que aquesta carrera pot ser un bon camí.

 

 

Font i Foto: El Punt Avui