La Generalitat denuncia l'Estat per no incloure el català a les oposicions de Justícia

19/07/2019
La consellera Capella assegura al Parlament que el govern espanyol tracta el català pitjor que una llengua estrangera

El Departament de Justícia ha interposat un recurs contenciós administratiu, a l'Audiència Nacional, contra el govern espanyol per discriminació del català en les oposicions a funcionaris dels jutjats.

L'anunci l'ha fet aquest matí, al Parlament, la consellera de Justícia, Ester Capella, que ha denunciat que el català continua exclòs de les proves, que han estat modificades, i que no és ni un requisit ni un mèrit malgrat que és llengua oficial a Catalunya.

La consellera considera que el govern espanyol tracta el català, a Catalunya, pitjor que una llengua estrangera.

"No és que el govern espanyol tracti el català -i l'occità- com a llengua estrangera, és que les tracta pitjor."

"Ni és un requisit, ni puntua. Com si no existissin. Com si en aquest país no es parlés el català i no es parlés l'occità aranès a l'Aran."


El Ministeri, dirigit per Dolores Delgado, ha substituït la prova única que es feia fins ara per una doble prova amb una fase inicial general i una fase de mèrits només per als que aproven.

En aquesta segona fase, els aspirants milloren la seva puntuació si acrediten el coneixement de llengües estrangeres.

El coneixement del català, en canvi, pot acreditar-se després de superar aquestes dues fases, però no fa pujar la nota: només pot servir per millorar les opcions de triar destí.


Negativa a reconèixer el català

Capella també ha explicat que aquest recurs del govern arriba després que el Ministeri de Justícia es negués a acceptar que el català puntués en les proves per ser funcionari dels jutjats catalans.

Ha assegurat que van "intentar que s'adonessin del greuge, de la vulneració de drets de la ciutadania catalana" que suposa no incloure el català a les proves, però que només van rebre un "cop de porta sonor".

 

La consellera de Justícia, Ester Capella, i el secretari de Relacions amb l'Administració de Justícia, Joan Abad, aquest dijous, en el Parlament (ACN/Pol Solà)

 

El motiu de la negativa, assegura el Ministeri, és que ha de garantir "les mateixes condicions d'igualtat, mèrit i capacitat per a tots els aspirants de tots els àmbits territorials".

L'única solució, segons Capella, passaria perquè el govern establís els criteris de les oposicions.

"El govern de la Generalitat, que és qui gestiona la plantilla i paga les 7.500 nòmines de les treballadores i els treballadors dels jutjats, és qui hauria d'establir els criteris del concurs oposició i qui hauria de decidir quan es convoquen aquestes oposicions. Seria el més lògic."


L'ús del català als jutjats continua baixant

Ara per ara, l'ús del català a l'administració de Justícia és anecdòtic, ben lluny del seu ús social. Fa catorze anys consecutius que baixa i s'ha arribat a un mínim històric: només s'escriuen en català el 7,7 per cent de les sentències.

 

 

Font i Foto:324.cat