La cúpula judicial espanyola, una excepció europea

26/11/2018

A la UE domina el sistema mixt, en què els jutges tenen capacitat d’elecció

 

“El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) estarà integrat [...] per vint membres. D’aquests, dotze entre jutges i magistrats de totes les categories judicials”. Aquest és el polèmic redactat de l’article 122 de la Constitució, que fa referència a la composició de l’òrgan de govern dels jutges. La carta magna deixa a disposició de la llei orgànica del poder judicial el mecanisme d’elecció d’aquests vocals, que no explicita que hagin de ser triats per jutges i magistrats i obre la porta a múltiples interpretacions. El 1985, el govern socialista de Felipe González va fer valer la seva majoria absoluta per modificar la normativa i assenyalar que s’atribueix a “les Corts Generals la selecció dels membres de procedència judicial”. Una sentència del Tribunal Constitucional -arran d’un recurs del PP- va dictaminar que aquest mètode s’ajustava a dret, però advertia que no s’havia de perdre l’esperit de la norma, contrari al repartiment de càrrecs entre partits. Però des d’aleshores el bipartidisme s’ha distribuït els seients del CGPJ aprofitant-se d’un sistema d’elecció parlamentari que ha quedat en evidència arran del pacte fracassat entre el PP i el PSOE per situar Manuel Marchena al capdavant de l’òrgan.

“S’ha constatat la fragilitat i perversió del sistema”, afirma el portaveu de l’Associació de Jutges Francisco de Vitoria, Raimundo Prado, que es fa ressò d’un diagnòstic compartit pels portaveus dels tres col·lectius de magistrats restants, consultats per l’ARA. De fet, Espanya és el país que des de 2013 acumula més advertències del Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) que, a través dels seus informes, alerta del risc de politització i manca d’independència judicial a l’Estat.

Les quatre associacions defensen que s’equipari el sistema d’elecció de la cúpula judicial al que predomina arreu d’Europa i el que recomanen el Comitè de Ministres del Consell d’Europa i el Consell Consultiu de Jutges Europeus: compatibilitzar la tria de juristes a través de les corts parlamentàries amb la de jutges i magistrats “escollits pels seus iguals”, tal com recorda Concepción Rodríguez, presidenta de Foro Judicial Independiente (FJI), una associació de magistrats que mai ha volgut presentar candidats a les vocalies del CGPJ.

 

Un repartiment proporcional

 

Cal remuntar-se a l’any 1980 per trobar l’únic episodi en què els membres del CGPJ es van escollir tal com es fa arreu d’Europa: quatre juristes a través del Senat, quatre a través del Congrés i 12 magistrats triats democràticament d’entre la judicatura en unes eleccions. “Nosaltres volem tornar al sistema de l’any 1980”, diu clarament Celso Rodríguez, portaveu de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), la més nombrosa, amb més de 1.300 jutges afiliats. L’APM -de tarannà conservador- es va endur totes les vocalies gràcies a un sistema de repartiment majoritari que va perjudicar els candidats no associats. “No tenim intenció de monopolitzar”, assegura Rodríguez en resposta a una pregunta sobre si ara s’obririen a un sistema proporcional. És el que defensen explícitament les altres associacions per garantir una representativitat més fidedigna.

Jutges per la Democràcia va passar a defensar el sistema mixt després d’un congrés fa dos anys en què van decidir alinear-se amb les recomanacions del GRECO. La seva portaveu a Catalunya, Montserrat Comas, explica que per aconseguir un veritable pluralisme al CGPJ cal anar més enllà dels quatre grups judicials i incloure també els professionals no associats, que representen gairebé la meitat de la carrera judicial. Tot i que fa uns mesos Pablo Casado va dir en diverses reunions amb els portaveus consultats que no tenia intenció de promoure un canvi a la llei, ara el PP ha presentat una esmena al Congrés per reformar-la. El PSOE, de moment, hi dona allargs.