L’ús del català en les sentències, per sota del 8%

16/07/2019

La utilització de la llengua pròpia del país als jutjats, en mínims històrics

 Els jutges més sensibilitzats, a Girona

 

Pitjor que mai. L’ús del català en la justícia va tocar fons l’any passat amb les dades més negatives que mai s’han conegut, trencant a la baixa per primer cop la barrera del 8% de sentències redactades en la llengua pròpia del país. Les estadístiques difoses des del Departament de Justícia indiquen que només un 7,7% de les 243.008 sentències redactades l’any passat es van escriure en català, un total de 18.697.

La xifra ratifica, un any més, el nul interès de la immensa majoria dels jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya per la llengua pròpia del país, ja que les estadístiques no deixen de baixar any rere any i queden molt lluny, per exemple, del 18,1% de sentències en català que es van registrar el 2006. Des d’aleshores, el descens ha estat constant i imparable i va fer un salt espectacular entr el 2014 i el 2015, quan es va passar del 12,2% al 8,4% de sentències en català. Aleshores es va dir que la diferència obeïa a una nova manera de recomptar les sentències, amb una informació més precisa, però el fet és que des d’aquella data i fins l’any passat gairebé ha disminuït un punt percentual el nombre de sentències redactades en la llengua del país.

La dada del 7,7% està plena de matisos i contrastos. Pel costat alt hi ha els jutges destinats a la demarcació de Girona, que són els que més interès mostren en l’ús escrit del català, fins al punt que un 14,4% de les sentències que van redactar l’any passat es van fer en aquesta llengua. Per sobre de la mitjana del país hi ha també els jutges de Lleida, que van fer servir el català en l’l’11% de sentències.

L’altre costat de la moneda l’ocupen els jutges de l’Ebre, que només van redactar en català l’1,9% de les resolucions. La dada s’explica per l’alta mobilitat d’aquests jutjats, on els professionals s’estan poc temps, i per tant tenen poc marge per aprendre la llengua del país. A Barcelona ciutat i l’Hospitalet el percentatge és del 7,4%, sis punts més que les comarques barcelonines.

 

 

Font i Foto: El Punt Avui