Habitatge i infància centren els drets humans a millorar

11/12/2019

Lliuren al govern i al Parlament el pla dels drets humans de Catalunya per avançar-hi i garantir 32 objectius en els propers quatre anys

 Les accions recullen les reivindicacions de la societat civil

 

“Parlem de democràcia i drets humans.” Així de genèric, però amb 32 objectius fixats per treballar en els pròxims quatre anys per millorar la implementació dels drets humans a Catalunya. Les propostes que recull el primer pla de drets humans no deixen de banda aspectes ben actuals com ara les dificultats per accedir a l’habitatge i la vulneració dels drets dels infants. Sense voler prioritzar ni classificar les actuacions que s’han marcat, el document recull en sis grans blocs els drets amb què s’ha de treballar a partir d’ara arran de les reivindicacions que han fet arribar les entitats que hi han participat des del territori. Així, el document lliurat ahir al govern i al Parlament, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, inclou diverses accions legislatives, administratives i polítiques per orientar les polítiques públiques fins a l’any 2023.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, i el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), David Bondia, van coincidir que ara és l’administració la que haurà de fixar l’ordre de prioritats i fer complir els objectius. Tal com va explicar Ribó, el pla els el va encarregar el govern a finals del 2017 per fixar el full de ruta. Aleshores es va crear l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC), integrada pel síndic, l’IDHC i una vintena d’entitats, per tal de promoure els drets humans a Catalunya seguint les recomanacions dels Principis de París. El pla s’ha impulsat des de la societat civil a partir dels informes emesos per experts i de les sessions que s’han fet a tot el territori perquè les entitats hi fessin aportacions.

“Parlem d’unes mesures concretes que planteja una ciutadania que no està emprenyada, sinó que és responsable i fa que a través de l’administració es puguin millorar aquests drets”, assenyalava Bondia, i hi afegia que “no són drets vinculats als pressupostos, sinó a les necessitats”. Segons va explicar, aquest procés participatiu que s’ha fet al territori ha permès elaborar un document “viu i pràctic” i tenir una visió transversal dels drets i dels col·lectius més vulnerables. Com a exemple, va posar les trobades amb els afectats pels desnonaments per prendre mesures a curt i a llarg termini amb relació a les polítiques d’habitatge.

Democràcia igualitària

Inclou el dret a la salut i el benestar, a l’educació, al treball, a l’habitatge, a una ciutat harmoniosa i sostenible, al medi ambient, a la integritat personal, a la seguretat vital, al consum responsable i a viure amb dignitat al final de la vida. Entre algunes de les mesures que es plantegen, hi ha promoure l’atenció primària i social com a eix vertebrador del sistema sanitari. En l’àmbit educatiu, desenvolupar el nou decret d’admissió de l’alumnat per combatre la segregació escolar, incrementar les beques a l’alumnat més desafavorit i avançar en l’escola inclusiva. També es proposa aprovar amb urgència una nova llei de territori, urbanisme i paisatge per resoldre els desequilibris existents. S’assenyala la necessitat d’establir obligacions per ampliar el parc d’habitatge social i garantir els drets de les persones en situacions d’emergència.

Pluralitat

Destaquen el dret a la protesta i la llibertat d’expressió, el dret a la cultura i els drets lingüístics. Les mesures en aquest apartat són, entre d’altres, derogar o reformar la llei orgànica de seguretat ciutadana, incrementar com a mínim un 2% el pressupost dedicat a cultura i facilitar que la població en situació de vulnerabilitat gaudeixi de tarifes socials en l’oferta cultural pública i privada. Aplicar les mesures estatutàries sobre l’exigència d’un coneixement adequat i suficient del català per part dels funcionaris de l’Estat i, en concret, de l’administració de justícia a Catalunya.

Participació

El dret a la participació en els afers públics i el dret a la bona administració i a la transparència. Es formula la necessitat que el Parlament promogui una regulació estatal bàsica relativa al referèndum autonòmic i asseguri que totes les persones amb discapacitat puguin votar i participar en la vida pública.

Paritat i gent gran

Comprèn els drets de les dones, del col·lectiu LGTBIQ, de les persones grans, dels migrants i de les persones amb discapacitat. Entre les accions a emprendre, destaquen l’elaboració d’una llei conta la violència sexual que abordi de manera integral aquest tipus de violència i les seves manifestacions, el desenvolupament de la llei sobre els drets de les persones LGTBIQ, l’aprovació i l’execució d’un pla de suport a la vida independent per a totes les persones amb discapacitat i l’elaboració i aprovació d’una llei per a les persones grans.

Infància

Garantir el dret a un entorn familiar i a la protecció i el dret a un nivell de vida adequat i de salut tan alt com sigui possible. Es plantegen mesures com ara potenciar i millorar l’acolliment en família, oferir informació específica a tots els infants per a la prevenció de l’abús sexual, garantir que tots els infants tinguin un habitatge en condicions òptimes i crear ajuts econòmics per a les persones més desafavorides que no poden participar en activitats extraescolars.

Garantisme

Inclou el dret a la igualtat davant la llei i a la justícia i el dret a una fiscalitat justa. En aquest darrer àmbit, es planteja la necessitat de facilitar ajuts econòmics per tal que les persones menys protegides tinguin un millor accés als serveis jurídics d’un lletrat, reduir les rendes del treball i la pressió fiscal que suporten les rendes més baixes, i dedicar un mínim del 0,7% del pressupost de cada administració a la cooperació al desenvolupament. També es planteja que cal destinar esforços per solucionar la relació amb Espanya a través del diàleg.

El síndic es va mostrar satisfet després de la presentació per la resposta que va tenir d’algunes conselleries disposades a començar a fixar els indicadors per treballar-hi com més aviat millor.

 

Font i Foto: El Punt Avui

 

 

 

“Parlem de democràcia i drets humans.” Així de genèric, però amb 32 objectius fixats per treballar en els pròxims quatre anys per millorar la implementació dels drets humans a Catalunya. Les propostes que recull el primer pla de drets humans no deixen de banda aspectes ben actuals com ara les dificultats per accedir a l’habitatge i la vulneració dels drets dels infants. Sense voler prioritzar ni classificar les actuacions que s’han marcat, el document recull en sis grans blocs els drets amb què s’ha de treballar a partir d’ara arran de les reivindicacions que han fet arribar les entitats que hi han participat des del territori. Així, el document lliurat ahir al govern i al Parlament, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, inclou diverses accions legislatives, administratives i polítiques per orientar les polítiques públiques fins a l’any 2023.

 

El síndic de greuges, Rafael Ribó, i el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), David Bondia, van coincidir que ara és l’administració la que haurà de fixar l’ordre de prioritats i fer complir els objectius. Tal com va explicar Ribó, el pla els el va encarregar el govern a finals del 2017 per fixar el full de ruta. Aleshores es va crear l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC), integrada pel síndic, l’IDHC i una vintena d’entitats, per tal de promoure els drets humans a Catalunya seguint les recomanacions dels Principis de París. El pla s’ha impulsat des de la societat civil a partir dels informes emesos per experts i de les sessions que s’han fet a tot el territori perquè les entitats hi fessin aportacions.

 

“Parlem d’unes mesures concretes que planteja una ciutadania que no està emprenyada, sinó que és responsable i fa que a través de l’administració es puguin millorar aquests drets”, assenyalava Bondia, i hi afegia que “no són drets vinculats als pressupostos, sinó a les necessitats”. Segons va explicar, aquest procés participatiu que s’ha fet al territori ha permès elaborar un document “viu i pràctic” i tenir una visió transversal dels drets i dels col·lectius més vulnerables. Com a exemple, va posar les trobades amb els afectats pels desnonaments per prendre mesures a curt i a llarg termini amb relació a les polítiques d’habitatge.

 

Democràcia igualitària

Inclou el dret a la salut i el benestar, a l’educació, al treball, a l’habitatge, a una ciutat harmoniosa i sostenible, al medi ambient, a la integritat personal, a la seguretat vital, al consum responsable i a viure amb dignitat al final de la vida. Entre algunes de les mesures que es plantegen, hi ha promoure l’atenció primària i social com a eix vertebrador del sistema sanitari. En l’àmbit educatiu, desenvolupar el nou decret d’admissió de l’alumnat per combatre la segregació escolar, incrementar les beques a l’alumnat més desafavorit i avançar en l’escola inclusiva. També es proposa aprovar amb urgència una nova llei de territori, urbanisme i paisatge per resoldre els desequilibris existents. S’assenyala la necessitat d’establir obligacions per ampliar el parc d’habitatge social i garantir els drets de les persones en situacions d’emergència.

Pluralitat

Destaquen el dret a la protesta i la llibertat d’expressió, el dret a la cultura i els drets lingüístics. Les mesures en aquest apartat són, entre d’altres, derogar o reformar la llei orgànica de seguretat ciutadana, incrementar com a mínim un 2% el pressupost dedicat a cultura i facilitar que la població en situació de vulnerabilitat gaudeixi de tarifes socials en l’oferta cultural pública i privada. Aplicar les mesures estatutàries sobre l’exigència d’un coneixement adequat i suficient del català per part dels funcionaris de l’Estat i, en concret, de l’administració de justícia a Catalunya.

Participació

El dret a la participació en els afers públics i el dret a la bona administració i a la transparència. Es formula la necessitat que el Parlament promogui una regulació estatal bàsica relativa al referèndum autonòmic i asseguri que totes les persones amb discapacitat puguin votar i participar en la vida pública.

Paritat i gent gran

Comprèn els drets de les dones, del col·lectiu LGTBIQ, de les persones grans, dels migrants i de les persones amb discapacitat. Entre les accions a emprendre, destaquen l’elaboració d’una llei conta la violència sexual que abordi de manera integral aquest tipus de violència i les seves manifestacions, el desenvolupament de la llei sobre els drets de les persones LGTBIQ, l’aprovació i l’execució d’un pla de suport a la vida independent per a totes les persones amb discapacitat i l’elaboració i aprovació d’una llei per a les persones grans.

Infància

Garantir el dret a un entorn familiar i a la protecció i el dret a un nivell de vida adequat i de salut tan alt com sigui possible. Es plantegen mesures com ara potenciar i millorar l’acolliment en família, oferir informació específica a tots els infants per a la prevenció de l’abús sexual, garantir que tots els infants tinguin un habitatge en condicions òptimes i crear ajuts econòmics per a les persones més desafavorides que no poden participar en activitats extraescolars.

Garantism