Fugir d’un accident et pot portar a la presó

11/06/2019

Investiguen 17 conductors a Catalunya en els primers dos mesos des de l’enduriment del Codi Penal

 

“El conductor d’un atropellament decideix en 20 segons si se’n va o si es queda, excepte si ja fugia perquè abans havia comès un atracament o un robatori”. Aquest impàs, sobretot a l’àrea urbana, permet que els testimonis puguin tenir temps de retenir la matrícula d’un cotxe si al final el vehicle desapareix sense ajudar el vianant, el ciclista o el motorista amb el qual ha topat. Si l’autor del sinistre fuig, els primers 90 minuts “són claus” per trobar-lo, explica el cap de l’àrea central d’investigació d’accidents de trànsit dels Mossos d’Esquadra, el subinspector Francesc Cermerón. “La resolució és més senzilla en una via urbana que en una d’interurbana”, afegeix. Des del 2 de març els conductors que fugen s’enfronten a un delicte d’abandonament del lloc de l’accident, amb una pena de fins a quatre anys de presó.

Cada dos dies es registra un accident en què el conductor fuig sense auxiliar la víctima. Així ho constaten les dades (de mitjana) del 2018 a la xarxa de carreteres interurbanes a Catalunya. Van ser 198 accidents -un de mortal i vuit amb ferits greus- en els quals qui conduïa el vehicle va marxar del lloc dels fets. Aquest any, entre el gener i l’abril, han sigut 48 casos amb un ferit greu. Des que ha entrat en vigor la reforma del Codi Penal que inclou el delicte d’abandonament, els Mossos i les policies locals han investigat disset conductors que havien fugit: cinc en via interurbana i dotze en urbana, segons les dades del març i l’abril.

La majoria dels fugits tenen habitualment un tret en comú: “Entre el 60% i el 70% dels que marxen ho fan per amagar un altre delicte”, apunta Cermerón. En deu dels disset casos els conductors tenien delictes relacionats amb el trànsit o altres motius. “Dos no tenien permís de conduir, un havia perdut tots els punts del carnet, quatre volien evitar la prova d’alcoholèmia, un tenia una ordre de detenció judicial per altres delictes contra la seguretat del trànsit...”, enumera el cap d’investigació d’accidents de trànsit dels Mossos.

Més enllà de quina fos la motivació per fugir, els disset conductors investigats seran sancionats, sense sumar els altres possibles delictes i el que s’atribueix al mateix sinistre, amb penes d’entre sis mesos i quatre anys de presó i la retirada del carnet de conduir entre un i quatre anys.

Fins ara només existia el delicte d’omissió del deure de socors, tot i que és difícil d’aplicar. “En aquest cas només es condemna el conductor si la víctima no rep l’ajuda de ningú. A la ciutat mai es pot condemnar per omissió del deure de socors, perquè de seguida algú ajuda i trenca aquest requisit fixat pel Tribunal Suprem”, explica el president de la secció de dret de la circulació del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), Xavier Coca. Fins i tot amb el delicte d’omissió s’ha de demostrar que la mort de la víctima o les ferides siguin “per no haver-la socorregut en aquell moment”. Ara, amb el delicte d’abandonament, “la probabilitat d’anar a presó és més gran”, a més de “castigar la maldat i la poca solidaritat d’atropellar algú i marxar”, afegeix Coca.

Tot i que la mateixa reforma admet que les situacions de fugida són “quantitavament poc rellevants” -representen el 0,5% dels 16.000 accidents en què actuen els Mossos cada any-, Cermerón corrobora que així es genera “la necessitat de perseguir” els conductors que se’n van sense complir el deure d’auxiliar una víctima.

El president de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit, Ole Thorson, destaca que “s’hagi elevat la pressió sobre la consciència i la responsabilitat”. El delicte d’abandonament s’ha convertit en una realitat per la petició de familiars de vianants i ciclistes que han mort sense que el conductor els ajudés.

 

Presó provisional en un cas

 

Fa un mes, a Cornellà del Terri, un ciclista va morir quan un home el va envestir amb el cotxe i va fugir. Els Mossos el van detenir i el jutge el va deixar en llibertat provisional per un delicte d’homicidi imprudent i un altre d’abandonament de l’accident. Tres setmanes després, el conductor d’una furgoneta que anava begut i que amb una maniobra indeguda a Castellbisbal va topar amb un motorista, que va morir, va entrar a presó provisional. El jutge l’hi va enviar per homicidi imprudent, abandonar l’accident i conduir sota els efectes de l’alcohol.

Els dos sinistres se sumen als disset conductors investigats entre el març i l’abril, tot i que dos no s’han pogut localitzar “per dades insuficients”. Cermerón diu que es resolen gairebé el 70% dels accidents amb conductors fugits, prioritzant els mortals i de ferits greus, amb l’anàlisi de les dades policials i la recerca de testimonis, elements del vehicle fugit i càmeres.

 

Una reacció minoritària però ara més castigada

 

El 2018, cada dos dies es va produir un sinistre a la xarxa interurbana de Catalunya en què el conductor va fugir sense ajudar la víctima. Van ser 198 accidents. Entre el gener i l’abril d’aquest any han sigut 48 casos.

Els Mossos resolen prop del 70% dels accidents amb conductors fugits perquè troben els autors. Per aconseguir-ho es fa una anàlisi de dades policials i recerca de testimonis, elements del vehicle fugit i càmeres.

 

 

Font i Foto: ara.cat