Europa prepara lleis per al 'boom' dels robots intel·ligents

17/01/2017
La comissió d'assumptes jurídics de l'Eurocambra reclama la regulació de la intel·ligència artificial amb un codi ètic
Els eurodiputats advoquen per la creació d'un estatus de "persona electrònica" per als androides més avançats

 

 

¿Haurien els robots intel·ligents tenir algun tipus d'estatus legal amb drets i obligacions com els éssers humans? ¿Qui ha de fer-se responsable dels seus errors o dels danys provocats a tercers? ¿És necessari crear un marc legal per evitar que puguin arribar a reemplaçar algun dia els treballadors? ¿o que incorporin una espècie de botó de la mort que permeti desactivar-los en cas que es tornin paranoics o assassins com li va passar fa més de quatre dècades a la supercomputadora HAL en la pel·lícula de ficció '2001: Una Odissea de l'espai'?

 

La intel·ligència artificial ha obert la porta a nous mercats i oportunitats però també planteja nombrosos interrogants que l'Eurocambra vol començar a abordar. La seva comissió d'assumptes jurídics ha aprovat aquesta setmana, per 17 vots a favor, 2 en contra i 2 abstencions, un informe sobre aquest àmbit -que es votarà en ple el mes que ve- en què reclama a la Comissió Europea propostes per començar a regular aquest sector en ple auge.

 

Les estimacions actuals apunten a l'existència de 1,7 milions de robots en ús a tot el món. Ja siguin braços utilitzats en operacions mèdiques, aparells per munyir vaques, robots industrials, drons o sistemes de conducció intel·ligents controlats per ordinador. Entre el 2010 i el 2014, les vendes de robots van augmentar de mitjana d'un 17%. Només el 2014 ho va fer un 29% i un 15% el 2015, segons l'últim informe de la federació internacional de robòtica que situa la Xina com el principal mercat, davant de Corea del sud, el Japó, els Estats Units i Alemanya.

 

AL SERVEI DELS HUMANS

 

“Hi ha un creixent nombre d'àrees afectades per la robòtica” però, “per respondre a aquesta realitat i assegurar que els robots estan i segueixen estant al servei dels humans, necessitem urgentment crear un marc legal europeu robust”, defensa la ponent, l'eurodiputada luxemburguesa Mady Delvaux-Stehres. La seva conclusió, plasmada en el document, és rotunda. Les regles actuals són “insuficients” i s'ha d'actuar.

 

“La humanitat es troba a les portes d'una era en què robots, bots, androides i altres formes d'intel·ligència artificial cada vegada més sofisticades semblen disposades a desencadenar una nova revolució industrial” i és “vital” preparar-se. Si no, alerten, en uns decennis la intel·ligència artificial podria superar la capacitat intel·lectual humana i, si no estem preparats, “podria suposar un desafiament per a la capacitat de la humanitat de controlar la seva pròpia creació” i, de passada, “la capacitat de ser mestressa del seu propi destí i garantir la supervivència de l'espècie”.

 

DEFINIR EL QUE ÉS UN ROBOT

 

Per anticipar-se a aquest escenari, proposen en primer lloc definir què és un robot autònom. Partint de les lleis de l'escriptor Isaac Asimov –no ha de fer mal a un ésser humà, ha d'obeir les ordres que rep d'una persona i ha de protegir la seva pròpia existència sempre que no entri en conflicte amb les dues primeres regles-, plantegen la següent definició: si funciona mitjançant sensors o intercanvi de dades, si té capacitat d'autoaprenentatge, si té un suport físic i si adapta el seu comportament i accions a l'entorn.

 

Els eurodiputats també demanen a Brussel·les que creï una agència europea sobre robòtica i intel·ligència artificial que aporti experiència tècnica, ètica i reglamentària, així com un codi ètic per regular la responsabilitat i garantir uns estàndards. Per exemple, consideren que els enginyers haurien d'incloure, a l'hora de dissenyar androides, el que en diuen “botons de la mort” per poder desactivar-los en cas de rebel·lió. També opinen que una futura legislació hauria d'acotar la utilització dels robots assistencials, perquè substituir-los per persones podria “deshumanitzar la prestació d'atencions mèdiques i definir els requisits mínims que ha d'exigir un cirurgià per utilitzar robots quirúrgics.

 

REGLES URGENTS PER A COTXES SENSE CONDUCTOR

 

Però si hi ha un àmbit en què és “urgent” harmonitzar les regles és en el dels cotxes sense conductor –com els que desenvolupa Google o els semiautònoms de Tesla-, per evitar els potencials problemes davant accidents relacionats amb aquest tipus de vehicles. Com a solució, plantegen una assegurança obligatòria per als fabricants i un fons de compensació per cobrir les reclamacions per danys de robots sense assegurança. A més, en el cas dels robots més sofisticats, com és el cas d'aquells capaços de prendre decisions de forma autònoma, recomanen dotar-los d'un estatus legal específic com a “persones electròniques”.

 

“Com més autònoms siguin els robots, menys se'ls podrà considerar simples instruments en mans d'altres agents (com el fabricant, propietari o usuari)” i per això “la normativa general sobre responsabilitat resulta insuficient. És cada vegada més urgent abordar si els robots han de tenir personalitat jurídica”, recorden.

 

 

 

Font i Foto: El Periodico