Espanya és el sisè país de la UE que més desconfia de la seva justícia

12/04/2016
Ciutadans i empreses atribueixen el seu recel sobre el sistema judicial a la pressió governamental i als polítics

 

¿Els jutges i tribunals espanyols són independents? Si tenim en compte la percepció que tenen els ciutadans, la resposta és no. El 56% dels enquestats a Espanya, segons l'últim informe sobre indicadors de la justícia a la UE, publicat aquest dilluns per la Comissió Europea, tenen una opinió "molt dolent" o "dolenta" del sistema judicial espanyol. Es tracta d'una dada que situa l'Estat espanyol a la cua d'Europa -en el lloc 23 de 28-, només davant d'Itàlia (61%), Eslovàquia (61%), Eslovènia (62%), Croàcia (66%) i Bulgària (70%). Els ciutadans d'aquesta països encara tenen una opinió més negativa dels seus respectius sistemes judicials.

 

Els espanyols atribueixen aquesta desconfiança a diversos motius. El 41% per la pressió dels governs o polítics, el 38% a causa d'interferències, pressions econòmiques o d'altres interessos i el 28% al fet que l'estatus o la posició del jutge no permet garantir aquesta independència. La fotografia és una mica pitjor si la pregunta la plantegen a empreses i companyies. En aquest cas, el percentatge d'enquestats que consideren la situació dolenta o molt dolenta puja al 64%. El 54% creu que el que més pesa són les interferències governamentals, el 50% les pressions econòmiques i el 38% la postura del jutge.

 

UN DESAFIAMENT

 

“La percepció de la independència judicial segueix sent un desafiament per a Espanya. Crec que no es deu només a casos individuals dels ciutadans corrents sinó a casos públics i ben coneguts en què la gent espera una decisió justa per part dels jutges al país”, opina la comissària de justícia, Vera Jourová, sobre la situació a Espanya, encara que sense entrar a valorar casos tan mediàtics com el 'Nóos' o el de'Bárcenas' i el finançament il·legal del PP.

 

En la seva opinió, no obstant, l'anàlisi comparativa ofereix “una font d'informació molt útil” perquè els polítics prenguin decisions sobre el que haurien de fer per millorar la situació i acostar-se cap a percepcions molt més benignes com les que tenen els ciutadans del nord d'Europa. Entre els més satisfets amb el seu sistema judicial destaquen, per exemple, els nòrdics: només el 7% dels danesos consideren que la independència de la seva justícia és dolenta o molt dolenta, el 12% dels finlandesos i el 14% dels suecs. Entre les empreses, resultats similars amb l'excepció que són les luxemburgueses les que menys pegues posen (7%), superant les daneses (10%) i les finlandeses (12%).

 

MARGE PER MILLORAR

 

Més enllà de la independència judicial, l'informe avalua i compara l'eficiència dels sistemes judicials a la Unió Europea. És a dir, el nombre d'assumptes pendents o la durada dels processos i la seva qualitat en forma de pressupost, formació de jutges o recursos humans. El resultat situa Espanya al voltant de la mitjana amb marge per millorar en determinats aspectes. “En general hi ha marge de millora en determinats paràmetres, en particular, en els terminis per resoldre els litigis civils i comercials i el nombre de casos administratius pendents”, apunta la Comissió.

 

Pocs jutges i molts advocats

 

Espanya no està entre els països amb una justícia més ràpida ni entre els més lents. Hi ha justícies que encara caminen amb més lentitud, però sí que és un dels Estats membres amb més casos pendents a la via administrativa, 0,4 per cada 100 habitants, només superat per Itàlia, Alemanya, Xipre i Grècia. L'informe també revela que l'Estat espanyol ocupa el lloc 12 de 28 entre els països que més despesa pública dediquen a la justícia -82 euros per habitant, cinc menys que el 2011- però el 21 pel que fa a nombre de jutges, 12 per cada 100.000 habitants, la meitat que Alemanya i tres vegades menys que Luxemburg. El 0,38% dels jutges a Espanya participen en cursos de formació. Molt més nodrida és la presència d'advocats: 291 per cada 100.000 habitants, cosa que situa Espanya com el sisè país de la UE amb més proporció de lletrats.

 

 

Font: El Periódico