Els 'menes' pateixen tràfic de blanques i captacions de màfies en centres oficials

27/02/2019
L'Unicef aprecia greus "vulneracions de drets" en les institucions on ingressen els menors

Els nens immigrants arribats a Espanya s'han disparat un 150% en els dos últims anys

 

Les condicions en què viuen els menors immigrants no acompanyats (menes) quan són interceptats en territori espanyol estan embolcallades de greus alteracions i "vulneracions dels seus drets", en bona mesura per la flagrant "falta de recursos" disponibles, una realitat que desemboca en situacions com ara sortides de nens dels centres on són internats "de la mà de màfies de traficants" i de noies que han sigut "víctimes de tràfic de blanques" sense ni tan sols haver sigut identificades. Aquestes són algunes de les contundents conclusions de l’informe Els drets dels migrats no acompanyats a la frontera sud espanyola que avui ha fet públic l’Unicef. No obstant, la cruesa d’aquest diagnòstic no impedeix que l’arribada de ‘menes’ continuï polvoritzant registres, amb un 150% d’increment en els dos últims anys.

L’Unicef ha investigat sobre el terreny a Ceuta, Melilla i Andalusia, on ha interactuat amb menors, policies, autoritats polítiques i judicials, i oenagés, per concloure que l’origen de la problemàtica rau, en bona mesura, en la descoordinació i el sensible dèficit de mitjans. L’informe destaca l’amuntegament en què conviuen els migrants i una falta d’intèrprets que fa que els xavals passin dies sense poder parlar amb ningú, ni tan sols per poder dir a la seva família que continuen vius. Un entorn en què s’acumulen les dificultats que han d’afrontar els menors i que porten molts d’ells a patir "problemes de salut mental".

Els handicaps s’acumulen, ja sigui per les demores en l’aplicació de mesures, la descoordinació o la falta de recursos, i es perjudiquen les oportunitats de futur dels nois.  Dèficits del sistema que porten a un escenari en què els menors, en lloc de trobar-se en un entorn protector on es garanteixin els seus drets, "comencen una etapa on acaben sent els més vulnerables", afegeix l’informe. Una xifra creixent d’ells decideixen abandonar els centres en solitari o cauen als tentacles d’organitzacions mafioses davant la incertesa de si aconseguiran papers abans de complir 18 anys, perquè no suporten "viure amuntegats" o perquè es passen el dia "sense estudiar ni fer res", entre altres motius.

Arribades de menors immigrants no acompanyats a Espanya

 

Registre rècord

No obstant, l’apressant necessitat que els immigrants pateixen als seus països d’origen i la falta d’informació sobre la realitat que els espera, tant en el periple migratori com en la seva destinació a Europa, expliquen en bona mesura la paradoxa que, malgrat el dramàtic escenari que dibuixa l’Unicef, la xifra de ‘menes’ nouvinguts s’hagi disparat durant els dos últims anys, amb un increment del 150% a la frontera sud del país. Només el 2018, els nens i joves arribats arriben als 6.063, gairebé un 10% dels més de 65.300 de casos totals, un registre que consolida Espanya com la principal porta del Vell Continent per als africans que busquen una vida millor lluny de casa seva. 

Com a conseqüència d’aquesta dinàmica, s’han duplicat els menors irregulars inscrits en el registre del Ministeri de l’Interior, que depassen els 13.000 a finals de l’any passat. A l’impacte quantitatiu de les xifres s’ha d’afegir la greu "vulneració" dels drets dels menors una vegada interceptats per les autoritats, segons denuncia Unicef en l’informe.  

Mesures correctives

"Si ho comparem amb altres països, Espanya respon a l’acollida dels nens migrants que estan sols amb un enfocament de protecció de la infància, cosa que es podria considerar una bona pràctica fins que es comprova la realitat de primera mà, i es constaten múltiples problemes, contradiccions i carències molt rellevants que condueixen a la desprotecció dels drets de molts d’aquests nens", revela Gustavo Suárez Pertierra, president de l’Unicef Comitè Español.

Per intentar recompondre la situació, l’Unicef fa una crida als partits polítics perquè impulsin un “pla nacional d’acció” que garanteixi la protecció dels nens i joves, alhora que en permeti la "plena integració social". Un pla que, a judici de l’entitat, hauria d’incloure mesures com ara una política comuna a tot el territori i un registre únic de dades i trasllats accessible per a totes les autonomies; disposar d’un pla de contingència davant hipotètiques arribades massives de migrants; el desenvolupament d’estàndards i protocols comuns en tots els centres, per determinar, entre altres coses, l’autèntica edat del jove, i reduir l’actual marge d’error. 

Així mateix, s’esperen mesures que avalin el dret a l’educació, la integració social i la transició dels xavals a l’etapa adulta, la promoció de les acollides familiars i una estratègia contra el racisme i la xenofòbia que es faci efectiva a tot el país. 

 

FONT I FOTO: El Periodico