Els bisbes exigeixen al Govern acabar amb els CIE

10/01/2018

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha criticat el Govern central per no complir les quotes de refugiats compromeses per a Espanya i ha reclamat a l'Executiu que busqui una alternativa als centres d'internament d'estrangers (CIE) i detingui les expulsions sumàries d'immigrants des de Ceuta i Melilla.

Segons el president de la Comissió Episcopal de Migracións, el bisbe d'Astorga Juan Antonio Menéndez, hi ha alternatives que serien molt més adequades que els centres d'internament "sobretot quan es barregen menors, famílies, gent gran, i persones que poden estar en situacions delictives".

En concret, ha criticat la situació dels immigrants internats a la presó d'Archidona (Màlaga), i ha destacat que aquest tipus de centres "no són la millor solució".  El mes de novembre passat el Ministeri de l'Interior va transformar la nova presó d'Archidona, pendent d'inauguració, en un CIE provisional, el qual té unes condicions que han sigut denunciades per sindicats i associacions de suport als immigrants. El 29 de desembre, un dels interns, un ciutadà algerià de 36 anys, es va suïcidar a les dependències del centre. 

Les propostes del Vaticà

En una roda de premsa amb motiu de la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat que se celebrarà el 14 de gener, el president de la Comissió Episcopal de Migracions ha donat a conèixer aquest dilluns els 20 punts proposats pel Vaticà a les Nacions Unides sobre migració i refugiats sota el lema "Acollir, protegir, promoure i integrar".

Aquestes propostes es concreten en mesures polítiques per aconseguir una seguretat en immigració i, se s'aprovessin, suposarien "un pas de gegant per aconseguir una migració com més humana millor", a judici de l'Episcopat espanyol.

Entre les demandes de la Santa Seu, elaborades amb el suport de les Conferències Episcopals, hi ha  que s'afavoreixi la creació de corredors humanitaris per acollir els més vulnerables, acabar amb les expulsions massives, garantir l'accés a la Justícia i que es respecti la condició de menors dels immigrants per sobre de qualsevol altra condició.

En relació amb Espanya, els bisbes han valorat la resposta de la societat espanyola amb els immigrants i ha destacat que, a diferència del que passa en alguns països del nord d'Europa, aquí no s'han registrat brots de xenofòbia, gràcies -en opinió de Menéndez- a l'experiència migratòria dels espanyols que els va portar a aprendre que "el foraster és un germà i no un competidor".

Contra les expulsions sumàries

Ha demanat que s'extremi la cura a les fronteres, especialment a la frontera sud, perquè no es lesionin els drets fonamentals dels immigrants, sobretot dels menors.

En aquest sentit, ha reclamat que s'acabi amb les devolucions sumaríssimes i ha recordat que Espanya ha sigut condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans per haver expulsat col·lectivament persones immigrants.

En això ha coincidit la secretària general de Càritas, Natalia Peiro, que ha subratllat que el drama de la immigració no es deu tant a una crisi humanitària com al fracàs de les polítiques migratòries centrades en el control de fluxos. "És un escàndol que afecta la dignitat de les persones", ha destacat Peiro. La secretària general de Càritas ha destacat que, des de les organitzacions d'Església es posicionen "sempre i sense titubejos" al costat dels migrants i refugiats "testimonis de mort i de dolor en escenaris com Tarifa, el Tarajal, les tanques, Síria o les aigües del Mediterrani".

 

A favor de crear corredors humanitaris

El bisbe d'Astorga ha criticat el Govern per no complir amb la quota d'acollida de refugiats que la Unió Europea tenia previst per a Espanya i ha recordat que l'Església "sempre s'ha ofert per col·laborar subsidiàriament amb les organitzacions a les quals el Govern ha encomanat aquesta qüestió". El termini va finalitzar el 26 de setembre de 2017 i en aquesta data Espanya havia acollit una mica més d'una dècima part dels 17.337 previstos. Menéndez ha recordat la "vella aspiració" de la Conferència Episcopal Espanyola de posar en marxa a Espanya els corredors humanitaris per a refugiats en situació de vulnerabilitat, uns passadissos que ja funcionen a Itàlia i França i que han sigut desenvolupats amb l'impuls de la Comunitat de Sant Egidi. A Espanya, tenen tot preparat a falta del sí del Govern. "Fins al moment no hem tingut èxit però seguirem insistint", ha assegurat.