El Tribunal Suprem autoritza els pares a controlar el Facebook dels fills

22/02/2016
Quan hi ha sospita d’assetjament, el deure de tutela preval sobre el dret a la intimitat

 

El Tribunal Suprem (TS) ha dictat una sentència en la qual avala la possibilitat que els pares controlin el Facebook dels fills si tenen indicis que està sent utilitzat per convertir-los en víctimes d’algun delicte, en aquest cas d’assetjament sexual. La resolució té especial rellevància per la doctrina que estableix i pel problema que es plantegen els magistrats sobre el xoc entre els drets fonamentals dels menors –en aquest cas el dret a la intimitat–, i el deure dels pares de defensar i protegir els fills.

 

La sentència del Suprem s’inclina rotundament a favor d’aquest segon aspecte, en considerar que els pares de la menor no podien inhibir-se davant la sospita fundada que la seva filla estava sent objecte de l’esmentat assetjament. Per ­això la Sala Penal rebutja el recurs que va presentar A., l’acusat, que va al·legar que la prova principal en contra seu s’havia obtingut de manera il·lícita. El Suprem, en suma, confirma la resolució que va dictar l’ Audiència de Tarragona, condemnant el processat a tres anys de presó per un delicte d’abús sexual a una menor de 13 anys i una multa de 8.000 euros per cinc delictes d’exhibicionisme comesos amb altres menors per mitjà de Facebook.

 

L’element desencadenant de la investigació va ser el contingut dels contactes entre l’acusat i L., una de les menors assetjades, de 15 anys. Cert dia, la germana de L. va entrar d’improvís a l’habitació on la menor estava veient fotos d’un home nu. El Suprem estima que va poder ser aquesta germana la que li va proporcionar a la mare la clau d’accés que feia servir L. a Face­book. Sigui com sigui, el fet és que la dona va entrar al perfil de la seva filla petita i va comprovar que A. li havia estat proposant relacions sexuals a la seva filla i enviant-li unes imatges en les quals es masturbava davant la webcam de l’ordinador.

 

 

Els contactes havien durat alguns mesos, al llarg dels quals L. li va comentar a A. l’existència d’una amiga, també menor, de 7 anys, i ell va proposar que un dia quedessin tots tres. Es van citar en un pàrquing, on l’acusat va besar als llavis aquesta segona menor i li va tocar els genitals, segons el relat de fets provats de la sentència dictada per l’ Audiència de Tarragona. També es va comprovar que A. havia assetjat per mitjà de Facebook tres adolescents més, d’edats compreses entre els 14 i els 16 anys. A una li va comprar roba interior perquè se la posés i li enviés fotos, a una altra li va enviar imatges seves nu, i a la tercera li va demanar fotografies en què es mostrés nua o vestida només amb roba íntima.

 

Una vegada denunciats els fets per la mare de L. –la menor de 15 anys–, els Mossos d’Esquadra no només van tenir accés al seu perfil de Facebook, sinó que van anar al domicili de l’acusat, i el van registrar amb el seu consentiment i el dels seus pares. La seva advocada els va aconsellar que ho permetessin, per col·laborar en aclarir de l’ocorregut. Però després, després de la sentència, el condemnat va qüestionar tant l’obtenció dels missatges de la menor com del contingut dels seus propis dispositius, en l’ escorcoll efectuat a casa seva.

 

 

Sobre això últim, el Suprem no veu possible posar ara objeccions, perquè al seu moment no hi va haver oposició, sabent que el mate­rial informàtic intervingut seria analitzat. I quant a l’accés al perfil de Facebook, la Sala Penal subratlla que, com a regla general, els menors tenen dret que es respecti la seva intimitat, i una menor de 15 anys en ple ús de les seves facultats “ha d’atorgar el consentiment als pares o tutors” perquè aquests puguin revelar els seus missatges. Ara bé, precisa immediatament que “aquests espais de privacitat i intimitat” poden “cedir en presència d’altres interessos constitucionalment protegibles”.

 

En aquest sentit, la sentència –de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio del Moral– subratlla que qui va accedir als missatges era la mare de la menor, no qualsevol altre particular, i que en va conèixer el contingut sense utilitzar “mètodes d’indagació al marge de la voluntat d’aquesta”. Afegeix que l’acció de la mare va ser lícita per ser “titular de la pàtria potestat concebuda no com a poder sinó com a funció tuïtiva”, és a dir, de guarda i empara, “respecte de la menor”. L’ordenació legal –conclou el TS– no pot “fer descansar en els pares unes obligacions de vetllar pels fills menors i alhora desposseir-los de tota capacitat de controlar en casos com el present”. Els jutges subratllen que la mare va actuar “davant signes clars que s’estava desenvolupant una activitat presumptament criminal en la qual no es podia excloure la victimització de la seva filla”.

 

 

Font i Foto: Lavanguardia.com