El Tribunal de Comptes detecta que la Seguretat Social paga la pensió a 30.000 difunts

22/07/2016

 

Estat va destinar a persones mortes almenys 25,3 milions d'euros el desembre del 2014, segons l'estudi de l'organisme fiscalitzador

El Tribunal de Comptes ha detectat que gairebé 30.000 persones (29.321 per ser exacte) ja mortesseguien cobrant unapensió el 2014. L'Estat va desemborsar per aquest concepte 25,3 milions d'euros mensuals. Així consta en un informe de fiscalització de l'Institut Nacional de la Seguretat Social corresponent al 2014, en què s'analitzen les dades de persones mortes entre el 1997 i l'agost del 2015, i en què el Tribunal de Comptes conclou que hi ha una sèrie de "llacunes i deficiències" en el control que exerceix la Seguretat Social sobre les defuncions de pensionistes i, en conseqüència, recomana millores per impedir que es paguin prestacions a persones ja mortes.

 

A l'informe, el Tribunal de Comptes assenyala, a més, que el 95% dels difunts (un total de 27.860) seguien cobrant la pensió l'octubre del 2015. L'organisme fiscalitzador, que ha detectat aquests errors al creuar les dades dels decessos de beneficiaris de les prestacions i els decessos registrats a l'Institut Nacional d'Estadística (INE), atribueix aquestes deficiències en el control sobre la mort de pensionistes a les carències de la informació sobre defuncions que remeten a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) tant la Direcció General dels Registres i del Notariat com l'Institut Nacional d'Estadística (INE), així com als criteris de l'INSS per fer el cruament informàtic, ja que aquests "no garanteixen que a partir de la informació disponible es detectin i es donin de baixa tots els pensionistes morts". "L'INSS no té establert un control de vivència dels beneficiaris d'una pensió i les entitats financeres col·laboradores en l'abonament de les pensions tampoc fan de manera sistemàtica aquest control", subratlla el Tribunal de Comptes en aquest informe sobre l'exercici 2014.

 

Per solucionar aquest problema i evitar pagaments indeguts, el Tribunal de Comptes recomana a l'INSS analitzar les coincidències de pensionistes que figuren com a morts a la base de dades de l'INE; instar les entitats financeres que facin un control de vivència dels pensionistes i remetin la corresponent comunicació, i emplaçar les direccions provincials a dur a terme de manera sistemàtica un control de vivència, almenys trianual, per interrompre els terminis de prescripció.

 

En el seu informe, aprovat pel ple del Tribunal de Comptes, l'organisme fiscalitzador també aconsella a l'INSS elaborar un manual de gestió de cobraments indeguts de prestacions; dissenyar una aplicació informàtica integral per a la seva utilització per totes les direccions provincials; analitzar si els recursos materials i humans dedicats a la gestió de cobraments indeguts són els adequats; realitzar actuacions per conciliar i, en el seu cas, depurar el saldo del deute en gestió de cobrament per la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), i perfeccionar els procediments de comunicació entre les dues entitats.

 

En les seves al·legacions, la Seguretat Social destaca que l'informe "centra les seves conclusions només sobre 766 registres, és a dir, sobre aquells en què s'aprecia alguna coincidència addicional al presumpte DNI". També destaca els "elevats percentatges de cobertura" que "han permès automatitzar les baixes de pensió per mort en un percentatge igualment elevat dels casos".

 

Així, segons la Seguretat Social, el 2014 el nombre total de baixes automàtiques de pensió per mort va ser del 83,18% sobre el total de baixes per mort. El 2013 va ser del 81%; el 2012, del 76,46%, i el 2011, del 70,64%.    

 

COBRAMENTS INDEGUTS

 

En relació amb la detecció dels deutors per cobraments indeguts de prestacions, s'assenyala que s'estaven reclamant amb dos anys de retard els complements a mínims de les pensions percebuts indegudament per incompatibilitat amb els ingressos del beneficiari. Això suposa un risc de cobrament indegut del complement a mínims en els anys successius, ja que la normativa vigent no permet la suspensió cautelar en els casos de reincidència.

 

A més, assenyalen que l'INSS no disposava, durant el període fiscalitzat, d'un manual intern per a la tramitació dels cobraments indeguts de prestacions que contemplés aspectes com criteris de gestió, controls a realitzar, forma d'efectuar estimacions i càlculs, custòdia de la documentació, fonts de dades disponibles, etc.

 

Per un altre costat, segons sembla, no hi ha un criteri uniforme a les diferents direccions provincials davant supòsits idèntics o molt similars, ja que la Direcció General no homogeneïtza ni coordina les actuacions "més enllà de dictar instruccions sobre aspectes parcials", diu l'informe.

 

Així mateix, l'inventari de deutors per prestacions de l'INSS a 31 de desembre del 2014 presenta una sèrie d'incidències, com l'omissió de la data de resolució d'expedients que ja han sigut resolts i la inclusió d'expedients sense saldo inicial de deute ni moviment en l'exercici, entre altres.

 

LES AL·LEGACIONS DE LA SEGURETAT SOCIAL

 

En les al·legacions presentades per l'INSS a aquest informe, l'organisme assenyala que, des que va començar la informatització dels registres civils l'any 2009, el sistema principal de detecció de morts és l'intercanvi diari d'informació amb el Ministeri de Justícia. Però immediatament afegeix que la feina de control i detecció de morts de pensionistes es continua fent, paral·lelament, de manera manual i per diverses vies des de les mateixes direccions provincials de l'INSS.

 

De fet, l'INSS defensa que l'intercanvi de dades diari amb Justícia "no relleva ni allibera" en absolut les direccions provincials de la seva tasca de control i que, per aquesta raó, el control de mort de pensionistes és sempre un objectiu anual que es fixa a les direccions provincials i "el seu grau de compliment condiciona el complement de productivitat".

 

A més, l'INSS al·lega que gairebé el 95% del total de morts que es van produir a Espanya el 2014 es van registrar informàticament al corresponent Registre Civil i es van transmetre a l'INSS diàriament, de manera que les baixes de pensió per mort van arribar a un percentatge igualment elevat. Després d'exposar tots aquests arguments i una altra sèrie de dades, l'INSS considera que els resultats obtinguts pel Tribunal pel que fa al control de morts "ha de ser objecte de revisió" al no correspondre's amb la realitat.

 

L'INSS REBUTJA FER CONTROLS DE VIVÈNCIA

 

Així mateix i sobre els controls de vivència suggerits pel Tribunal de Comptes, l'INSS argumenta que hi ha més d'1,2 milions de pensionistes de més de 85 anys i que la realització d'un control de vivència presencial ocasionaria a aquest col·lectiu "greus perjudicis" i donaria lloc a suspensions "probablement injustificades" de la pensió, ja que molts d'ells serien incapaços de comparèixer o fins i tot ni tan sols tindrien coneixement d'aquesta exigència.

 

A més, l'INSS indica que el nombre de pensions que generen retrocessió bancària davant les baixes per mort puja actualment a un 1,2%, xifra "inevitable" tenint en compte les morts que es produeixen en els últims dies del mes respecte a les quals no hi ha temps per suspendre el pagament.

 

"Sembla, doncs, una mica desproporcionat dur a terme costosos controls de vivència que ocasionarien serioses molèsties a un col·lectiu nombrós i especialment vulnerable per evitar aquest petit tant per cent de retrocessions, que són tornades immediatament per les entitats financeres. Fer controls de vivència indiscriminats als pensionistes o instar les entitats financeres a fer-los elles no té lògica i aniria en contra de la vocació de servei públic que ha d'imperar en la nostra actuació", indica l'INSS.

 

L'Institut sí que reconeix que els recursos humans destinats a la gestió de deutes són escassos i que està pendent d'introduir millores, però adverteix que l'escassetat de personal exigeix donar prioritat a les àrees relacionades amb el reconeixement i manteniment de les prestacions.