El Tribunal Constitucional no intervé en el model lingüístic de la Llei d'educació de Catalunya

29/04/2019

 

El Tribunal Constitucional ha dictat sentència en el recurs d’inconstitucionalitat que el grup parlamentari del Partit Popular va interposar contra la Llei catalana d’educació. Aquest recurs s’insereix en l’escalada de recursos, especialment protagonitzats pel Partit Popular, contra la legislació emanada del Parlament, i en particular contra la legislació lingüística, que s’enceta amb la impugnació de l’Estatut d’autonomia de 2006 i continua amb diverses lleis aprovades el 2010. A més, el recurs s’afegeix als atacs al sistema lingüístic educatiu català.

Atès que el recurs no afectava les disposicions més importants en matèria lingüística que conté la Llei, la sentència no hi fa referència. Els aspectes lingüístics impugnats no són especialment rellevants. Si bé la impugnació afecta àmbits diversos regulats per la Llei, la sentència del Tribunal Constitucional desestima per manca de fonament una bona part del recurs i es limita a aplicar sobre la Llei catalana la doctrina general que ja havia fixat el Tribunal en sentències anteriors, de manera que fa prevaler els preceptes de la legislació estatal en matèria d’educació que amb anterioritat ja havia considerat bàsics.

Així, pel que fa a alguns aspectes lingüístics impugnats, el Tribunal considera que quan la Llei catalana atribueix al Govern català la determinació del currículum de l’ensenyament de les llengües, s’està referint a la llengua catalana, a l’aranès i a la literatura en aquestes llengües. Respecte de l’ensenyament del castellà i literatura castellana, en la mesura que són assignatures troncals, així com la primera i segona llengües estrangeres, les atribucions al Govern seran les corresponents d’acord amb les competències previstes a la legislació estatal.

Pel que fa a l’art. 10.2, relatiu a les aules d’acollida i suport lingüístic per als alumnes que s’incorporin de forma tardana al sistema educatiu de Catalunya, el Tribunal constata que el precepte fixa com a objectiu el coneixement de les dues llengües oficials i considera que unes mesures semblants de suport seran d’aplicació per als estudiants que les necessitin respecte del castellà i, per tant, desestima també el recurs respecte d’aquest article.

L’art. 10.4 es refereix a la garantia d’una oferta d’ensenyament de català per a la població no escolar i el Tribunal considera que no predetermina quina serà la llengua vehicular en l’educació d’adults, sinó que només obliga a garantir l‘existència de l’oferta d’aquest ensenyament. El Tribunal conclou que l’omissió de tota referència a l’ensenyament també del castellà no es pot entendre com un desplaçament d’aquesta llengua i, per això, desestima també en aquest punt el recurs.

Finalment, el Tribunal considera també ajustat a la Constitució l’art. 17, que fixa el règim lingüístic dels centres educatius a l’Aran, sempre que s’interpreti, com estableix en la part resolutòria de la sentència, que en establir que l’occità o aranès és la llengua vehicular i d’aprenentatge als centres educatius de l’Aran, no priva també d’aquesta condició de llengües vehiculars i d’aprenentatge el castellà i el català.

 

Font i Foto: gencat.cat