El Govern ja prepara una llei d'estrangeria i una llei d'asil pròpies

31/05/2016
Oriol Amorós admet a 'La Xarxa' que el compromís de gestionar l'arribada de refugiats directament amb l'ACNUR, com inclou la declaració de ruptura, és complicat perquè "els visats d'asil els donen els estats"

 

 

L'opinió del Govern sobre la gestió de l'executiu central en matèria d'immigració i sobretot de la crisi dels refugiats és francament dolenta. No es cansa de repetir-ho el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, que hi ha insistit aquest dilluns en L'Entrevista de 'La Xarxa'. En aquest sentit, el dirigent republicà ha confirmat que, tal com preveia el programa electoral de Junts pel Sí, el Govern està treballant en l'elaboració d'una llei pròpia d'estrangeria –que prefereix anomenar llei de ciutadania– i una altra de protecció internacional –o llei d'asil–.

 

Malgrat tot, Amorós ha apuntat que aquests textos normatius es perfilen de cara a la futura República catalana. Això vol dir que l'executiu català donaria llum verda a les dues lleis després del moment previst de la desconnexió –un cop s'aprovin les lleis del règim jurídic català, de la Hisenda pròpia i de la protecció social catalana–, aquesta legislatura o després de les eleccions constituents. "El consell executiu ho decidirà", ha exposat el republicà, que també ha avançat que la llei de ciutadania vol regular tot el procés d'acollida del nouvingut "des que arriba a Catalunya fins que esdevé ciutadà".

 

De la mateixa manera,  l'annex social de la declaració de ruptura –que ara  la CUP exigeix complir per votar els pressupostos– preveia que la Generalitat obrís un marc de relacions directes amb l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) per acollir el màxim nombre de demandants d'asil, malgrat les traves de l'executiu central. Preguntat per aquesta qüestió, Amorós ha reconegut que hi ha hagut tres reunions amb la delegada de l'ACNUR a l'estat espanyol i que hi ha una altra trobada prevista, però que, en darrer terme, sempre s'acaba topant amb l'evidència que "els visats d'asil els donen els estats".

 

Així, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania ha apuntat que s'estan "buscant altres vies" per aconseguir augmentar el nombre de refugiats a Catalunya –que  ha ofert quasi 5.000 places en dos anys– sense dependre del govern espanyol, com intentar impugnar jurídicament la negativa d'aquest executiu a complir amb els compromisos amb la Unió Europea, o també augmentant les places disponibles per allotjar-ne, la preparació de les universitats per acceptar estudiants dels països en conflicte o dels hospitals per atendre'n. "Cal fer caure els impediments", ha reclamat Amorós, que ha tornat a lamentar que l'Estat no informi de les previsions d'arribada fins hores abans que es produeixin.

 

 

 

Font i Foto: ara.cat