El Govern empeny els agents socials perquè pactin un salari mínim català

19/07/2019

Els sindicats reben amb fortes reticències la proposta, mentre que Foment no la veu malament

 

El vicepresident econòmic del Govern, Pere Aragonès, ha empès aquest dijous els agents socials a crear un salari mínim interprofessionals (SMI) específic per a Catalunya i, per tant, més elevat que l’espanyol. Com que la Generalitat no té competències en aquesta àrea, perquè són exclusives de l’Estat, el responsable d’Economia ha explicat que aquest sou mínim s’hauria de crear per mitjà de la negociació col·lectiva entre patronals i sindicats.

Segons Aragonès, el Govern presentarà un estudi d’aquí a tres mesos en què especificarà quina quantitat hauria de tenir el salari mínim català. Tot i no tenir en principi valor legal, el Govern vol que patronals i sindicats l’adoptin i que s’hi arribi mitjançant una negociació entre tots els agents socials.

Malgrat tenir competències exclusives, l’abril del 2018 el govern espanyol –llavors encara controlat pel Partit Popular– ja va obrir la porta a la diferenciació de l'SMI per comunitats autònomes si es fesia a través d’acords entre els agents socials i les administracions. Amb tot, en aquell moment tant les patronals com els sindicats es van mostrar contraris a pactar cap increment del sou mínim diferenciat.

 


 

L’Estat admet que hi hagi un salari mínim diferent per comunitats

L’Estat admet que hi hagi un salari mínim diferent per comunitats

“És evident que no ho podem fer des d’un punt de vista de competències”, ha indicat Aragonès, que va explicar que l’executiu català no pot presentar una llei al Parlament o aprovar un decret per fixar un SMI diferent. Però tot seguit va recordar que, si s’acorda amb organitzacions empresarials i sindicals, és possible tenir un sou mínim més elevat que a la resta de l’Estat. “Aquest país pot fer allò que tantes vegades hem fet quan l’Estat no ha arribat fins on volíem”, ha declarat.

Aragonès ha considerat necessari aplicar un salari mínim català perquè actualment “afecta de manera desigual” els diversos territoris i els treballadors, perquè hi ha més dones que el cobren. Per tant, a parer seu, un increment de l’SMI permetria reduir la bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya.

Rebuig sindical

La reacció inicial dels sindicats a la proposta d’Aragonès ha sigut de fredor i de crítica. Javier Pacheco, secretari general de CCOO, l'ha qualificat d’“ocurrència” perquè –ha recordat– la Generalitat no pot aprovar cap norma que reguli el salari mínim: “No s’ho han pensat gaire bé. No tenen competències. No té recorregut".

Pacheco creu que seria més factible que el Govern reduís la distància entre els sous més elevats i els més baixos augmentant l’IRPF sobre les rendes altes. Així mateix, ha criticat que l’administració catalana parli ara d’un sou mínim català quan treballadors de diferents demarcacions catalanes que treballen en un mateix sector cobren salaris diferents, perquè els convenis col·lectius varien segons la província.

 

Per un salari mínim català

Per la seva banda, Camil Ros, secretari general de la UGT a Catalunya, ha considerat positiva la proposta malgrat trobar-hi moltes incògnites. Ros ha dit que “tot el que siguin debats per apujar els sous” han de ser benvinguts i que estudiaran amb detall el que publiqui el Govern. No obstant això, el líder de la UGT ha posat en dubte que els sous hagin pujat els últims anys –tal com mostren tots els indicadors oficials– i ha proposat, com a primer pas, un SMI específic per als treballadors públics catalans.

Pel que fa a la patronal Foment del Treball, la seva vicepresidenta, Virginia Guinda, ha indicat que “el salari mínim només és part de la qüestió”, però que cal abordar-la amb altres mesures. Guinda va afegir que una hipotètica pujada de l’SMI hauria de tenir en compte diverses variables, com els costos laborals i els beneficis empresarials de cada empresa i de cada sector. “Cal fer propostes viables”, ha opinat.

 


 

Les patronals, preocupades per “l’empobriment” dels treballadors

Les patronals, preocupades per “l’empobriment” dels treballadors

Més de mil euros

Arran d’un decret llei del govern espanyol, des del mes de gener el salari mínim a Espanya és de 900 euros mensuals, tot i que el president, Pedro Sánchez, es va comprometre a augmentar-lo fins als mil euros l’any vinent. Aquesta xifra suposaria un 60% del sou mitjà català, que és la taxa que recomana la UE per a l’SMI.

En les eleccions generals de l'abril, el programa electoral d’ERC proposava un SMI de 1.200 euros al mes, mentre que el de JxCat el deixava cent euros per sota. A les municipals, el PSC i JxCat van anar més enllà i van proposar un salari mínim per a la ciutat de Barcelona de 1.200 euros. Malgrat aquestes propostes, Aragonès no ha facilitat cap xifra d’un hipotètic SMI català.

 

Font i Foto: Ara.cat