El Govern ampliarà per decret la pròrroga dels lloguers de 3 a 5 anys

28/11/2018
Ábalos anuncia que també es canviaran els procediments dels desnonaments per evitar "situacions tràgiques" com el suïcidi dilluns d'una dona a Madrid

 

Els nous contractes de lloguer que es firmin a principis del pròxim any ja podrien incloure la pròrroga automàtica de cinc anys, no de tres com en l’actualitat. El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha anunciat aquest dimarts la intenció del Govern d’aprovar un reial decret llei de mesures urgents en matèria de vivenda, que inclouria aquesta ampliació, reclamada per molts col·lectius i partits polítics.

Fonts de Foment van explicar a aquest diari que la seva intenció és que el decret, que comporta la modificació de la llei d’arrendaments urbans (LAU), rebi la llum verda del Consell de Ministres abans de final d’any.

 

 

El ministre va apuntar que una altra de les mesures que inclourà el decret serà la limitació a dues mensualitats de la fiança que es podrà exigir als arrendataris, així com que el llogater, en cas que sigui una persona jurídica, hagi d’assumir les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte. La pròrroga automàtica dels contractes seria de set anys en lloc de cinc si el llogater és una  persona jurídica, és a dir, una immobiliària, un banc o un fons d’inversió.

Acords i desacords amb Podem

Units Podem, que negocia des de fa unes setmanes el contingut de la modificació legislativa, està completament d’acord que s’opti per la via del decret llei.  "Ciutadans i el PP estan paralitzant les propostes que es presenten per la via ordinària i demanen indefinidament la pròrroga del termini d’esmenes", denuncia Lucía Martín, la portaveu d’En Comú Podem que negocia amb l’equip d’Ábalos. L’avantatge que té la via del decret és que al cap de pocs dies de la seva aprovació i després de la seva publicació al BOE la disposició ja entra en vigor. Només a posteriori ha de ser validada pel Congrés però amb el recolzament de Podem i altres grups partidaris de la reforma de la LAU no s’augura difícil.

Sobre el contingut del decret encara hi ha algunes discrepàncies. Podem pugna per introduir tots els punts de l’acord pressupostari Iglesias-Sánchez en matèria de vivenda i no només els anunciats per Ábalos. Sobretot el que facultaria els municipis i les comunitats autònomes a posar un límit als preus del lloguer en la zones on l’augment s’hagi desbocat, però també el que preveu que les Administracions tinguin preferència sobre els fons d’inversió a l’hora d’adquirir blocs de vivendes. Un dret de tempteig i retracte. 

El Govern prefereix deixar aquests punts per a la llei que vol aprovar l’any que ve i recorda que així constava específicament en l’acord pressupostari en relació amb els índexs de preus. "El Govern garanteix que al llarg del 2019 desenvoluparà els projectes normatius necessaris per al compliment del previst en aquest apartat", diu l’acord.

Podem afirma que "no té sentit dividir en dos la reforma". "És la modificació de la mateixa llei,  la LAU ¿Que hi pot haver més urgent que aturar l’escalada de previs en algunes zones de les nostres ciutats?", es pregunta Martín, que sospita que al PSOE li incomoda aquesta part de l’acord i podria intentar incomplir-lo. "Nosaltres no acceptarem un decret mutilat", adverteix als socialistes. 

Acabar amb els suïcidis

El Govern introduirà, a més, canvis en la llei d’enjudiciament civil perquè els desnonaments de persones en "situació vulnerable" segueixin un "procés especial". Es tracta d’evitar que es tornin a registrar "situacions tràgiques" com el suïcidi d’una dona esdevingut aquest dilluns a Madrid. "No volem que mai més tragèdies com la d’ahir, i moltes altres que hagin quedat silenciades, tornin a ser notícia, no ho podem tolerar", va assegurar el ministre.

Lucía Martín, la portaveu d’En Comú Podem que negocia el decret per part d’Units Podem, va explicar que la reforma “garantirà” que els serveis socials de les administracions ofereixin vivendes alternatives a les persones vulnerables amenaçades de desnonament. Actualment només s’estableix  que els serveis municipals han d’intervenir, però en moltes ocasions la falta de vivendes socials impedeix que es produeixi l’oferiment.