El desinterès de la justícia per la llengua catalana esdevé crònic

18/04/2018

L’administració de justícia continua mostrant un menyspreu absolut per la realitat lingüística del país, tal com ho demostren les últimes estadístiques d’utilització del català en les sentències que demostren que aquest manifest desinterès s’ha convertit en crònic. Així les coses, només el 8,2% de les 224.220 sentències que van ser dictades a Catalunya durant l’any passat es van redactar en la llengua pròpia del país, un total de 18.346 resolucions, segons les estadístiques de la conselleria de Justícia de la Generalitat.

 

La dada suposa un descens de 2 dècimes en relació amb el percentatge de 8,4% de sentències en català del 2016 i es manté la imparable tendència a la baixa, ja que el 2015 el nombre de sentències en català arribava al 8,5%. Els que vulguin maquillar les dades interpretaran que l’ús judicial del català només està estancat, però l’evidència és que l’evident falta d’interès de jutges i magistrats, fiscals i advocats per la llengua pròpia del país fa que cada any siguin menys les sentències redactades en català, tant en números relatius com també en xifres absolutes. En aquest sentit, i davant la ridiculesa de les dades, el fet que entre el 206 i el 2017 s’hagin redactat 93 sentències menys en català s’ha de considerar una petita gran tragèdia.

El nivell més baix d’utilització del català en les sentències, des que hi ha constància estadística, data del 2001, quan aleshores només apareixia en l’1,2% de les resolucions. A partir d’aquell moment, l’ús de la llengua va rebre l’impuls de l’administració i va anar creixent fins que va començar a baixar. El salt més espectacular es va produir entre el 2014 i el 2015, quan es va passar d’un 12,2% a un 8,5%. Aquest salt es va produir perquè es van aplicar nous paràmetres en el recompte que van donar una fotografia més ajustada de la realitat i, en conseqüència, amb un ús de la llengua inferior al que es creia fins aleshores.

El nou descens de l’ús de la llengua per part dels jutges es produeix en un moment en què la conselleria de Justícia està intervinguda per l’aplicació de l’article 155, fet que fa descartar que es puguin activar plans de foment de la llengua com sí que es va produir durant el mandat efectiu del conseller Carles Mundó. Des del poder judicial tampoc cal esperar cap reacció. Fa dos anys, el president del TSJ, Jesús María Barrientos, va afirmar que si el coneixement del català fos obligatori Catalunya seria un desert judicial.

 

 

Font i Foto: El Punt Avui