El cap d’Antifrau demana un òrgan que supervisi la contractació pública

04/04/2019
Gimeno prioritza la professionalització dels treballadors públics no polítics Demana transparència sobre els interessos que hi ha darrere de cada norma

 

La primera compareixença en un ple del Parlament d’un director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Miguel Ángel Gimeno demanava ahir a diputats i responsables públics la creació d’una Autoritat Catalana de Supervisió de la Contractació Pública. Ho justifica perquè als països desenvolupats un 20% del PIB es destina a contractes públics i un 50% de denúncies sobre possibles casos de corrupció que rep l’OAC estan relacionats amb aquests contractes.

Un organisme independent de supervisió de contractes de l’administració evitaria delictes, argumenta Gimeno: “Una de les coses més rellevants és fer una prevenció activa. No cal esperar l’acte corrupte. Cal crear aquests òrgans, senyors diputats.” El cap d’Antifrau diu que el principal risc de corrupció es produeix en “les escletxes dels sectors públic i empresarial” i que, segons el baròmetre de l’oficina, un 5% dels ciutadans enquestats diuen que han tingut contacte directe amb un intent de suborn.

En el balanç dels deu anys de funcionament de l’OAC, Gimeno insta els càrrecs públics de la Generalitat a millorar aquest tipus d’òrgans de control i evitar que treballin en la provisionalitat o que hagin de delegar funcions perquè no disposen de prou mitjans econòmics o humans: “Facin un esforç perquè no es debilitin les institucions.” Per Gimeno, però, l’àmbit prioritari d’actuació és la professionalització dels treballadors públics, que no són polítics i la funció dels quals és exclusivament la gestió. “És la millor manera d’evitar xarxes de clientelisme”, indica per recordar que cal diferenciar el responsable polític d’una administració del gestor públic que hi treballa: “El funcionari públic ha de tenir exclusivament la visió de l’interès general.”

El responsable d’Antifrau de la Generalitat també va demanar que es fes possible el que s’anomena la petjada normativa. És a dir, que es documenti de manera transparent el contingut de les entrevistes i els contactes entre els representants dels sectors afectats per una normativa –per exemple, empresaris o ecologistes– i els responsables polítics que la impulsen.

Gimeno revela que, quan l’OAC ha investigat algun cas, ha hagut de recórrer a les agendes personals dels afectats i no ha aconseguit mai conèixer el contingut de les converses i entrevistes. “Això no és transparència. La ciutadania ha de saber si la norma beneficia uns interessos o uns altres.”

 

 

Font i foto: El Periodico