El 90% dels condemnats que eviten la presó amb mesures alternatives no reincideixen

17/08/2016
Les imprudències flagrants al volant o les violències de gènere concentren la majoria de casos a les comarques gironines
 

 

Nou de cada deu condemnats a qui el jutge permet substituir la pena per treballs en benefici de la comunitat, tractaments de desintoxicació o cursos formatius no tornen a delinquir. Les conegudes com a mesures penals alternatives s'han revelat eficaces a l'hora de combatre aquells il·lícits que porten aparellades penes lleus. I on el condemnat, sovint, no té antecedents. Permeten aplicar un càstig alternatiu al d'estar-se entre reixes una temporada.



A les comarques gironines, el dia d'avui hi ha 638 condemnats que segueixen aquesta mesura. El delegat de Justícia a Girona, Jordi Martinoy, explica que les mesures penals alternatives "augmenten les capacitats de reinserció i també la reflexió que fa un mateix sobre el delicte comès".



En Mohamed té 43 anys, viu a Girona i és un dels condemnats que fa una una pena alternativa. De dilluns a dimecres, cada tarda va a la Delegació del Govern per fer-hi tasques de manteniment. Pinta parets, arregla aquells llocs on el guix hi ha caigut i també fa trasllats de mobles.Aquesta primavera, el van condemnar a sis mesos de presó per amenaçar de mort un altre home. El jutge, però, va permetre que se li commutés la pena per 180 dies de treballs en benefici de la comunitat. Ara, ja n'ha complert un terç."S'hi està millor aquí que no pas a la presó", explica. I hi afegeix: "El que tinc clar ara és que el que m'ha passat no es repetirà". 


Les mesures alternatives engloben tant treballs en benefici de la comunitat (de fet, en són el gruix perquè representen el 70%) com l'obligació de participar en programes formatius i de reeducació o, en el cas dels toxicòmans, de seguir tractaments. La seva aplicació a les comarques gironines ha anat en augment al llarg dels darrers anys, arribant a créixer fins a un 141% des del 2006.


La majoria, per trànsit i violències de gènere


En el què portem del 2016, ja hi ha hagut 1.109 gironins que han sortit de les sales de vistes amb una sentència que els estalviava la presó. El càstig al delicte hi continua essent, però s'evita l'ingrés a un centre penitenciari.



El delegat de Justícia explica que "el gruix d'aquestes persones" han comès o bé un delicte de trànsit (70%) o bé una violència de gènere (20%). "Però també ens trobem amb altres tipologies, com ara lesions o amenaces", indica.



El fet que els il·lícits al volant es trobin al darrere de la gran majoria de casos té raons de ser. "Per una banda, perquè els darrers canvis al Codi Penal ja contemplen la imposició directa d'aquestes mesures alternatives quan es condueix begut, drogat o sense carnet", explica Jordi Martinoy. I hi afegeix: "I per altra banda, perquè també s'ha incrementat la persecució contra aquestes infraccions, pel perill que suposen per a la seguretat viària".


Nou de cada deu no hi tornen



Les mesures penals alternatives s'han revelat eficaces a l'hora de combatre aquells delictes que porten aparellades penes lleus. I a més, també eviten la reincidència. "Les dades ens indiquen que el 30% d'aquells que compleixen condemna a la presó després tornen a delinquir; en canvi, en el cas de les mesures penals alternatives, aquest percentatge baixa fins al 9 o el 10%", subratlla el delegat de Justícia a Girona.


"Això ens esperona a continuar impulsant aquest tipus de mesures i anar-les estenent", indica Martinoy. I subratlla: "No només perquè augmenten les capacitats de reinserció, sinó també la reflexió que fa un mateix sobre el delicte comès".


Quan el jutge permet commutar la pena per treballs en benefici de la comunitat, qui s'encarrega de fer-los efectius és el Departament. Per això, a la demarcació, Justícia té signats convenis amb més de mig centenar d'ajuntaments i entitats, on els condemnats hi poden fer els treballs. Entre el llistat hi ha consistoris com Girona, Salt, Lloret de Mar, Palafrugell, Olot o Blanes, i entitats com Creu Roja, Càritas o el Consorci del Castell de Sant Ferran de Figueres.


Més perfils



Si bé en un principi es pot pensar que aquests treballs es limiten a feines de jardineria o manteniment, el cert és que en els darrers anys se n'ha estès el ventall. També, perquè s'ha ampliat el perfil dels condemnats. "Ha anat evolucionant al llarg del temps, sobretot amb les últimes modificacions del Codi Penal", indica Martinoy.


"Si inicialment es tractava de persones que podien fer tasques de manteniment, ara n'arriben de molt més diversos; Per exemple, hi ha condemnats per delictes de trànsit que poden tenir titulacions superiors", precisa el delegat de Justícia. En el cas dels treballs en benefici de la comunitat, a la demarcació el perfil dels qui n'estan fent és el d'un home, de nacionalitat espanyola i amb una edat mitjana de 34 anys.

 

 

Font i foto: naciodigital.cat