De la ciberseguretat a la hiperseguretat: un món d'oportunitats i amenaces

29/03/2017
Les vulnerabilitats presents en els sistemes tecnològics han augmentat la necessitat de prendre consciència que darrere dels avantatges d'un telèfon mòbil també hi ha riscos. Ningú n'està exempt, ni els ciutadans de peu ni les grans corporacions ni tampoc els governs.

 

 

Qui fa aquesta reflexió és Jordi Puigneró, secretari de Telecomunicacions i Ciberseguretat de la Generalitat de Catalunya. Parla d'entorn digital, de societat i de seguretat; tres conceptes que es relliguen indefectiblement en els nostres temps i que obliguen a prendre'n consciència. 

 

Dur un telèfon mòbil a la butxaca obre un món d'oprtunitats i, al mateix temps, aboca a un seguit de riscos alguns coneguts, molts intuïts. Els ciutadans s'exposen a aquests perills i, en una altra escala, també les institucions que governen els ciutadans. 

 

Els governs han vist en la cibernètica una porta a través de la qual un enemic podria entrar i infligir mal. Per tant, un nou camp de batalla i la irrupció de conceptes com la ciberguerra o el ciberespionatge. Abordar-los no és fer un exercici de ficció, els governs de tot el món prioritzen la seguretat dels seus sistemes a través de polítiques de ciberdefensa a les quals apel·la Puigneró per justificar la creació de l'Agència Catalana de Ciberseguretat

 

Però alguns governs també aprofundeixen els seus coneixements en l'àmbit de la ciberseguretat per detectar les vulnerabilitats dels altres, aquelles que permetrien dur a terme un ciberatac. 

 

Precisament, la detecció de les vulnerabilitats és allò que més preocupa institucions polítiques i també les empresarials. Un sistema vulnerable és un risc per a qui l'utilitza i, al mateix temps, una benedicció per a qui pretengui llançar una ofensiva ja sigui contra un govern o un ciutadà.

 

 

 

La vulnerabilitat dels nostres ordinadors i telèfons mòbils 

 

Fer clic a enllaços de desconeguts, utitzar una mateixa contrasenya per a totes les webs i tots els serveis, connectar-se pel carrer a xarxes gratuïtes sense cap tipus de precaució, o tenir el telèfon mòbil desactualitzat i sense antivirus...

 

Totes aquestes situacions són terrenys adobats per a atacs d'un ciberdelinqüent. Fins ara ens hem preocupat de protegir els nostres ordinadors, però què passa amb els nostres telèfons? 

 

 

 

 

Els experts alerten que, sense saber-ho, els ciutadans són vulnerables i cal ser més conscients en l'ús de la tecnologia. Majoritàriament, els ordinadors han estat víctimes de virus que destruïen dades, però, ara, en canvi..., predominen els atacs de "phishing" i "ransomware". I ens poden atacar tant a l'ordinador com als telèfons intel·ligents. Ara bé, si posem en pràctica alguns consells bàsics, es poden evitar bona part d'aquestes amenaces. 

 

Desconfiar de fitxers adjunts i vigilar què es publica a la xarxa són algunes de les mesures que, tot i que puguin semblar de sentit comú, no sempre és té prou consciència de moure's per una internet segura.

 

Els hackers, preparats per atacar l'internet de les coses i els cotxes intel·ligents 

 

Ja no només es pot accedir a internet a través dels mòbils, tauletes i ordinadors. Milers de milions d'aparells es podran connectar a la xarxa de forma permanent: maquinària, robots i sensors a les empreses o tot tipus d'electrodomèstics a les nostres cases que es comunicaran entre ells connectats a internet les 24 hores. Uns dispositius que -per abaratir els costos- no han tingut com a prioritat la seguretat, un fet que ja han aprofitat els delinqüents per realitzar els seus atacs. 

 

Empreses de seguretat i tecnologia alerten de la vulnerabilitat de l'internet de les coses. I els hackers, a més, afegeixen que en els propers anys caldrà vigilar la seguretat dels vehicles intel·ligents. I és que els ciberdelinquents potser podrien arribar a posar en risc el futur de l'automoció.

 

Què mata més nord-americans, les màquines de refrescos o el terrorisme jihadista?

 

Diuen que els murs fan bons veïns. Diuen que val més prevenir que curar. La seguretat és una de les necessitats bàsiques del ser humà, com els aliments o l'aixopluc. La humanitat contemporània, però, ha convertit aquesta necessitat en negoci: càmeres de seguretat, portes blindades, exèrcits, parets més altes... Mesures dissuasòries que espantin els nostres suposats enemics.

 

 

 

 

Però és el món realment més perillós que abans, almenys tan perillós que justifiqui les enormes despeses militars i policies que fan la majoria de països de la terra? El cert és que la Seguretat és ara mateix un negoci rendible, segurament el més rendible, que només pot ser-ho gràcies a les amenaces i el màrqueting de la por.

 

(Ah, per cert, la resposta sobre què mata més nord-americans...)

 

 

Font i Fotos: 324.cat