Creen un centre per a noies migrades sense família que han patit violència de gènere

31/05/2019

És el primer d'aquest tipus i, si cal, acollirà també víctimes nascudes a Catalunya

 

Fins a l'abril havien arribat a Catalunya 41 noies menors migrades soles. Tot i que representen només el 2,6% del total de menors migrats sols, són més del doble que les noies que van arribar l'any passat durant els mateixos mesos.

Les més petites que han arribat a Catalunya sense família tenen només 8 anys, però la majoria arriben quan en tenen 17. El 82,7% són del Marroc; el 8,3%, de l'Àfrica subsahariana; el 2,6%, del Magreb excloent-ne el Marroc, i la resta, d'altres països.

Algunes d'elles han estat víctimes de violència masclista i de tràfic de persones al seu país, o durant el trajecte migratori. D'altres, les han obligat a casar-se amb un adult

Per atendre-les, el 14 de març va obrir el primer centre d'emergència de noies migrades solesque han estat víctimes de violència de gènere. Ara mateix al centre hi viuen 12 noies que han vingut soles del Marroc, de l'Àfrica subsahariana o de Romania; tenen entre 15 i 17 anys.
 

 

El centre està situat en una zona rural propera a Barcelona que no es pot revelar per protegir aquestes joves.

Loli Rodríguez, directora Fundació IDEA:

"Hi ha nenes que han patit tràfic de persones i aquestes nenes les hem de protegir molt. I les nenes de matrimoni forçat, depenent del cas. Si pogués arribar aquí algun familiar... clar, l'hem de tenir protegida, perquè si no aquesta nena ha de tornar, o la voldrien obligar a tornar. En aquesta situació hi ha sis noies, i amb una cura especial, dues."

Durant el trajecte migratori moltes d'elles sovint també han patit violacions o s'han hagut de prostituir per poder sobreviure.

"Algunes d'elles també han patit violència sexual i agressió sexual com a mitjà de supervivència, i d'altres han patit violacions."


Fins ara no existia cap recurs de la Generalitat específic com a centre d'emergència de noies migrades soles i víctimes de violència de gènere. Ara s'ha obert amb menors migrades soles, però, si cal, acollirà noies nascudes a Catalunya que també en siguin víctimes.

Georgina Oliva, secretària d'Infància i Adolescència del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies:

"Encara que siguin casos sortosament minoritaris, estem parlant que ara mateix en tenim una quinzena, una vintena de noies a Catalunya que tinguem identificades que amb 15 anys ja han estat venudes, perquè algú les ha comprat perquè s'hi casi, o bé que fugen de situacions de violència masclista molt bèsties i de processos migratoris molt traumàtics, i possiblement també amb casos de prostitució forçada."

"Amb aquestes noies el que calia era la màxima preservació, amb un entorn de tranquil·litat, de calma, de recuperació d'aquest trauma perquè puguin emprendre el projecte vital que voldríem per a qualsevol jove del nostre país."

En el temps que fa que viuen al centre, cap nena encara no ha aconseguit explicar l'abús que ha patit. Aquí cadascuna té un tutor de referència que se li assigna només que arriba al centre. Tenen dues hores de tutoria assignades a la setmana, però en realitat l'atenció és de 24 hores.

Durant el dia hi ha una psicòloga, una coordinadora educativa i una treballadora social. També les 24 hores al dia hi ha dos educadors amb elles. Aquí cada dia tenen rutines i han de fer que la casa es converteixi en casa seva. L'espai les ajuda a trobar la pau i refer-se de les dures experiències que, tan joves, ja han hagut de viure. És recuperar la infància que els tocaria haver tingut.

 

Esmeralda Romero, coordinadora educativa del centre d'emergència de noies migrades soles i víctimes de violència de gènere:

"Nenes que no han pogut anar a l'escola. Quan venen i estan en etapa d'escolarització el que fem és escolaritzar-les, perquè puguin relacionar-se amb altres nens... que riguin, que ballin, que s'ho passin pipa."

Jéssica Torres, psicòloga del centre d'emergència de noies migrades soles i víctimes de violència de gènere:

"Totes venen perseguint poder millorar el seu futur, amb unes expectatives, i després veuen que la realitat amb què es topen és molt més difícil, molt més dura. És començar una nova vida completament soles."

Aquí aprenen el català i comparteixen molts moments de lleure, però sovint el patiment i les llàgrimes afloren al llarg del dia.

Esmeralda Romero:

"Potser una tutora fa una tutoria i a la tarda la nena hem de contenir-la emocionalment perquè ha parlat amb la seva mare en el país d'origen i s'ha enfonsat. Nosaltres hem d'estar per acompanyar-la, per fer aquesta contenció emocional, per animar-la i per fer-li arribar el nostre afecte."

Passen moltes hores del dia al centre, però surten al poble a fer activitats. Els comerciants i algunes de les persones del poble on està situat el centre i que tenen contacte amb elles ja s'han ofert a ajudar-les.

Loli Rodríguez, directora Fundació IDEA:

"Aquí perseguim la normalització. Aleshores les noies que van al poble a l'institut, o que van al poble a treure's el títol de monitora de lleure,  han de tenir una circulació normal. I només limitem una miqueta aquesta autonomia quan són casos molt comptats, quan sabem que algú les està buscant."

 

Font i Fotos: 324.cat