“El dret a decidir és un dret humà i l'hem de defensar”

16/01/2017

CARLES MCCRAGH

PRESIDENT DEL CONSELL DE L'ADVOCACIA CATALANA (CAC) I DEGÀ DEL COL·LEGI D'ADVOCATS DE GIRONA

 

“El TSJC s'equivoca en la seva sentència i presentarem recurs al Suprem perquè l'adhesió del Consell al Pacte pel Dret a Decidir no significa estar a favor de la independència”
“El català està discriminat als jutjats i qualsevol iniciativa és positiva; necessitem jutges que vulguin viure i conviure al nostre país i que respectin la llengua que tria el ciutadà”

 

 

 

Defensor de la gent gran
 
 
El nou president del Consell de l'Advocacia es planteja el repte de vetllar per la seguretat de les persones grans, i recorda que Girona en va ser pionera el 2002 amb un grup multidisciplinari per detectar maltractaments a persones. Després d'impulsar un torn d'ofici per a gent gran, Carles McCragh vol que el Consell impulsi una proposta legislativa per protegir la gent gran, com s'ha fet amb dones i menors. També vol que l'advocacia catalana continuï treballant pels drets humans i la pau.

Amb una oratòria serena i propera, Carles McCragh (Barcelona, 1952) explica els reptes com a nou president del Consell de l'Advocacia Catalana (CAC), càrrec que ocuparà durant un any. Advocat en actiu i especialitzat en dret civil, McCragh és degà del Col·legi d'Advocats de Girona des del 2010, vicepresident de la fundació del Consell General de l'Advocacia Espanyola per als drets humans, i fundador i president de l'associació LiberPress.

La iniciativa del Departament de Justícia d'incentivar amb 14 euros els advocats del torn d'ofici que presentin els escrits en català millorarà la presència de la llengua pròpia als jutjats?
 
 
Esperem que sí. És una iniciativa molt important perquè el català és una llengua que està discriminada als jutjats, i qualsevol esforç és positiu.
 
Però els jutges no tenen l'obligació d'usar el català. Hi ha alguna fórmula perquè les resolucions de plets presentats en català siguin contestats en la mateixa llengua? Potser fent servir el servei de traducció que tenen els jutges?
 
 
És evident que hi ha un servei gratuït de la Generalitat que permet traduir al català qualsevol escrit judicial, tot el que no entenguin els jutges. És trist que no tinguem jutges catalans. No podem exigir que tots els jutges sàpiguen català, però passat un temps sí que l'entenguin, i traduir una sentència no costa gens. És una feina dels advocats i també dels jutges usar el català, tot i que les recents declaracions des del Tribunal Superior de Justícia no hi ajuden. Necessitem jutges que vulguin viure, conviure i treballar al nostre país en la llengua que triï el ciutadà; som un país bilingüe.
 
 
L'any passat el govern espanyol va permetre per primer cop que la prova d'accés a l'advocacia es fes en català. Només vuit candidats ho van fer. Per què tan pocs?
 
 
Sobretot perquè s'estudia en castellà i hi ha més publicacions en aquesta llengua. En molts casos és per desconeixement i en d'altres és desconfiança de si se l'entendrà correctament. Cal més universitats i documents en català. En cada prova d'accés creiem que hi haurà més peticions de proves en català.
 
 
El TSJC ha donat la raó a quatre advocats i ha alertat el Consell de l'Advocacia Catalana que subscriure el Pacte pel Dret a Decidir vulnera la seva llibertat ideològica. Hi estan d'acord? Presentaran recurs al Suprem?
 
 
Sí, i tant! En primer lloc, considerem equivocada la sentència perquè sembla que ens hàgim adherit a un manifest a favor de la independència, i no és així, és a favor del dret a decidir. En el Consell som catorze col·legis d'advocats i inclou tot l'espectre ideològic. El dret a decidir i el dret a opinar és un dret humà i un dret fonamental. Els advocats vetllem per la democràcia i per defensar els drets fonamentals. El dret a decidir inclús està recollit en la sentència 42/14 del Tribunal Constitucional, i com que el reconeix, entenem que tenim ple dret a adherir-nos al manifest pel dret a decidir, que és un dret general i s'expressa de manera pacífica. El Consell ho va acordar per unanimitat i tenim fins a l'1 de febrer per presentar-hi recurs.
 
 
Quina reforma cal perquè la justícia sigui més eficaç i propera a la ciutadania?
 
 
Els advocats han de ser una eina fonamental, quasi una estructura d'estat per a totes les lleis. És a dir, volem tenir veu en totes les lleis materials, processals i d'organització del territori. Sense la veu i els ulls dels advocats que estan arreu, no hi haurà ni justícia moderna, ni seriosa, ni eficaç. Per cert, no hi ha sentències pioneres, sinó demandes pioneres, redactades per advocats, que plantegen necessitats dels ciutadans, recollides pels jutges. Cal donar a l'advocacia el lloc que mereix.
 
 
Una darrera proposta del govern espanyol era reduir la planta judicial. Apostava per dur els jutjats de les ciutats a la capital de comarca i de província, amb jutjats més especialitzats i resolucions més ràpides. Què en pensen?
 
 
Si hi ha més concentració, hi haurà més saturació. No crec que la concentració de la justícia impliqui més rapidesa. És una reforma plantejada pels polítics per un estalvi econòmic. El ciutadà està a favor d'una justícia ràpida i propera, no vol haver de fer quatre viatges a la capital. Ara, amb la digitalització dels expedients, no tenen sentit les ciutats judicials. Potser hi ha casos excepcionals, i des del Consell sempre estem oberts a debatre-ho tot. Ara aquesta feina la fan els mateixos jutges, sense consultar-ho prou.
 
 
 
 
 
Font i foto: El Punt Avui